Incrementa el preu del raïm i baixa la venda d'aquest al sector de la restauració

INTERVÉ: Myrna Jou, Fruites González (Palamós)

Ja estem a les portes del 31 de desembre, l'últim dia de l'any. Els últims instants d'aquest venen protagonitzats per les trobades -enguany, de màxim 10 persones-, pel xampany i especialment, per una de les diferents tradicions de Nadal, el costum de menjar raïm. 

La tradició es creu que va néixer l'any 1909, un any que hi va haver excedent de raïm al País Valencià. Des de llavors, diuen que engolir els dotze grans de raïm porta bona sort i diners per a l'any que comença.

Aquest costum fa que les dotze campanades que marquen l'any nou omplin any rere any les taules de raïms, i que ofereixin la peculiar estampa de boques plenes intentant menjar-se els 12 grans a temps. Per tal de poder tenir aquesta fruita a taula, les fruiteries d'arreu porten un ritme intens de preparació les últimes setmanes. 

El raïm Aledo, per la seva mida més reduït, sol ser el raïm que es pren en la Nit de Cap d'Any. En els darrers anys també ha estat molt sol·licitat el raïm sense gra.

El fet que el nombre màxim de comensals per taula sigui de deu persones, que la restauració tingui un aforament del 50%, i que el toc de queda obligui la ciutadania a ser a casa a la 1 de la matinada, ha comportat una allau de cancel·lacions de sopars. En vendes de raïms a restaurants i hotels, això ha suposat un descens que frega el 50% respecte a l'any 2019, quan es va celebrar l'últim Cap d'Any sense pandèmia.

A Itàlia la producció de raïm aquest any ha caigut en picat. Això ha suposat l'augment de vendes en la producció espanyola i, per tant, un increment de preu d'aproximadament un 40%.