El Govern Espanyol restringeix l'extracció de corall vermell

Intervé: Elisenda Pérez, Senadora d'ERC

El Ministeri d'Agricultura i Pesca Espanyol ha rebaixat de 300 a 25 quilos la quantitat màxima de corall vermell que pot extreure un pescador en un any. Ha publicat una ordre ministerial al BOE, que si bé manté les llicències concedides per extreure corall en zones que la Generalitat havia vedat, redueix considerablement les quantitats de pesca autoritzades amparant-se en recomanacions científiques.

L'ordre del ministre Luís Planas constata que els topalls d'extracció actuals superen la capacitat regeneradora de l'ecosistema i que per tant cal reduir la quota màxima d'extracció de corall vermell per pescador i any. Aquesta s'estableix a Catalunya en 25 quilos, prohibeix l'extracció en profunditats superiors a 50 metres i estableix una veda entre novembre i abril.  Són mesures que es van anunciar fa uns mesos i que ara s'han posat negre sobre blanc.

Aquestes mesures han de ser controlades per efectius del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil, uns efectius insuficients segons Elisenda Pérez, una de les senadores que ha portat el tema del corall. Lamenta que les mesures restrictives no s'hagin acompanyat de més recursos per la inspecció.

El que si ha promès l'executiu espanyol és anar més enllà en les restriccions si l'informe científic internacional ho recolza . Per la senadora es fan passets, tot i que tard, en la bona direcció.

Visions contraposades entre l'Estat i la Generalitat

El 2017 la Generalitat va fixar una moratòria de 10 anys per extreure corall després de rebre un estudi científic que assegurava que el 90% del corall que hi ha a la costa catalana és molt vulnerable. El sector coraller va posar el crit al cel i va fer front comú amb el d'altres Comunitats Autònomes. El Govern Espanyol va canviar el costum habitual i va concedir 12 noves llicències per arrancar corall entre Begur i Arenys de Mar.

Les aigües interiors són competència de la Generalitat i les aigües exteriors de l'Estat. Normalment quan una administració autonòmica fixava una moratòria l'estatal l'extenia a les aigües adjacents, però en el cas català va ser diferent.

Diputats i senadors d'En Comú Podem, ERC i PDeCAT han presentat diferents mocions al Congrés i Senat per revertir la situació i un setantena d'organitzacions ecologistes, la Universitat de Girona i centres d'investigació reclamen que es protegeixi aquest ecosistema tan fràgil.