Els Pets es fan grans tan frescos com sempre

No va sonar el 'Bon dia' però segurament tampoc calia. I és que no va ser un bon dia sinó una magnífica nit. Els Pets van demostrar al Porta Ferrada que segueixen en forma i que el rock agrícola dels 90 s'ha transformat en un digníssim pop adult.

Abans que la banda de Constantí agafés els micros i instruments, però, la prèvia la va fer Ramon Aragall. El bateria dels Amics de les Arts va escalfar el públic amb Kamikaze, el seu segon disc en solitari, amb inspiracions  evocadores de la bellesa melancòlica de bandes com The Cure, Radiohead i Nine Inch Nails.

Amb el públic ja escalfat, va arribar el torn de la banda de Constantí, que va entusiasmar una grada que va gaudir de totes les facetes del grup. Amb el seu humor característic Lluís Gavaldà va portar bon rotlli i va interactuar amb un respectable que va acabar cridant el ja mític 'No n'hi ha prou'!.

Després de 4 anys de silenci creatiu, la banda de Lluís Gavaldà, Falin Cáceres i Joan Reig ha tornat a l'estudi per gravar Som. Un disc de temàtica adulta amb qüestions universals com l'amor, el desamor o la vida en parella. Produït pel Petit de Ca L'Eril, es tracta d'un treball que els de Constantí han volgut presentar fent gira en Festivals com el Porta Ferrada o concerts de pagament lluny dels escenaris festius i gratuïts de les Festes Majors.

Els Pets, però, no van voler oblidar la seva trajectòria de 30 anys damunt els escenaris i van destapar la caixa dels grans hits que els han portat a ser un clàssic del pop rock nacional. Això sí, cançons del seu repertori amb les quals se senten còmodes i acord amb l'edat que tenen. El Porta Ferrada va ser reivindicatiu amb el 'Jo vull ser Rei' o 'La vida és bonica però a vegades complicada' dedicada a les preses i presos polítics independentistes o nostàlgics amb 'Agost' i 'S'ha acabat'. Cançó amb la que es van acomiadar d'un públic fidel que ha evolucionat com han fet ells.