La sopa torna a bullir a la Plaça Major de Verges

La normalitat s'ha assentat aquest dimarts a la Plaça Major de Verges i ho ha fet amb la cocció de la Sopa. L'acte prové d'una tradició de l'edat mitjana, però es manté viva gràcies a l'herència transmesa de pares a fills. Enguany, s'ha recuperat el format presencial i els cuiners han servit unes 2.500 racions.

El dia abans de Quaresma, tal com mana la tradició, la Plaça Major s'omple de perols fumejants i ciutadans enfundats en barretines. Es donen cita a les set del matí per començar a preparar la Sopa de Verges. Una trobada que enguany ha recuperat el seu format presencial, i que ha vingut acompanyada d'un esmorzar popular, d'animació infantil i de l'eclosió final com és el repartiment de la sopa.

La seva cocció mereix l'espera d'unes sis hores bullint en alguna de les vint-i-set peroles habilitades. Cadauna d'elles és propietat d'una familia de vergelitians i presenten peculiaritats diverses. Així, s'ha de mesurar amb cautela les racions abocades, entre les quals hi destaquen la carn de vedella i de porc, els cigrons o l'arròs.

La trobada és hereva d'una tradició medieval transmesa de pares a fills. Els orígens de la Sopa daten del segle XIV, quan els senyors feudals oferien el plat als seus vassalls. Els més optimistes creuen que era en senyal de compensació al poble pel seu treball efectuat. D'altres, en canvi, opinen que només era un pretext per buidar el rebost. Sigui el motiu que sigui, les reminiscències del passat són ara, presents en l'uniforme dels cuiners.

També coneguda com el menjar dels pobres són molts els ciutadans que han begut de la tradició des de ben petits. Ho exemplifica una exposició fotogràfica de Joaquim Fort, que actualment resta instal·lada a la Sala Polivalent del municipi. Després d'una llarga jornada, vergelitans i forans han confluït a les dues de la tarda a la plaça. I si Verges presenta uns 1.200 habitants, al final del dia s'han repartit 2.500 racions de la sopa.