La necròpsia confirma que l'animal atropellat a Mont-ras és un llop

Tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat han practicat avui la necròpsia a l’animal trobat mort fa una setmana entre els punts quilomètrics 328 i 329 de la carretera C-31 al terme municipal de Mont-ras (Baix Empordà). L’estudi del cadàver ha permès confirmar que es tracta d’un llop mascle adult (Canis lupus), d’almenys 5 anys d’edat, de 34 quilos de pes i 140 centímetres de longitud. L’origen exacte es podrà determinar després de l’anàlisi de les mostres de pèl i músculs que se li han extret però tot apunta que és francoitalià.

L’animal es va trobar mort dimarts de la setmana passada, dia 27 de febrer, i confirma que la causa de la mort, que va ser immediata, va ser un fort impacte produït per un vehicle, ja que l’animal presentava politraumatismes a tot el cos. A l’exemplar se li han extret cinc mostres diferents de pèl de la cara, cinc més de la resta del cos així com també mostres de músculs, que es duran al laboratori de genètica per poder obtenir més informació genètica (sobre l’origen i individualitzada) de l’animal. Les dades estaran disponibles d’aquí a 15 dies. Els resultats que s’obtinguin del laboratori es contrastaran amb la base de dades individualitzades de llops que té el Departament de Territori i Sostenibilitat, fet que permetrà saber si és un animal ja detectat amb anterioritat.

Per la petjada, es descarta d’entrada que sigui el llop detectat al Solsonès. Tampoc és el del Ripollès perquè es va detectar a França dies anteriors a l’atropellament. La Generalitat de Catalunya no té en marxa ni preveu impulsar cap programa de reintroducció del llop, però alguns exemplars erràtics entren, de tant en tant, dins del territori català. Des que l’any 2000 es va detectar, de nou, la presència puntual d’aquest animal salvatge a Catalunya, la Generalitat ha posat en funcionament un programa de seguiment de l’espècie i mesures de compensació i prevenció de danys, per compaginar l’existència de la fauna salvatge amb l’activitat ramadera.

Seguiment del llop a Catalunya des del 2000

El Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat és qui coordina l’equip de seguiment del llop, integrat per tècnics d’altres unitats, com el Cos d’Agents Rurals, Forestal Catalana, RNC i Guardes de Reserva de Fauna, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, i el Parc Natural de les capçaleres del Ter i el Freser, amb la col·laboració d’altres entitats, com la Fundació Catalunya-la Pedrera i Aubèrria, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l’Associació Gossos Protecció de Ramats i el Grup FER Girona. Tot això en estreta coordinació i col·laboració amb l’Oficina Nacional de Caça i Vida Silvestre (ONCFS) de França, que s’ocupa del seguiment al vessant francès. Gràcies al treball conjunt, actualment hi ha detectats als Pirineus Orientals (Catalunya-França) tres llops diferents, tots mascles i d’origen alpí (francoitalià). Dos d’aquests llops es mouen a ambdós costats de la frontera. El tercer llop és el detectat darrerament entre el Solsonès i l’Alt Urgell. Des del 2000, les dades de llop a Catalunya han sigut constants, amb confirmacions de la seva presència cada any. Sempre s’ha tractat d’individus aïllats que, amb un feble degoteig, s’han anat localitzant recurrentment. N’hi ha que només s’han detectat un any i d’altres que s’han anat localitzant en anys successius, alternant-se amb períodes d’absència. És per això que a dia d’avui no es pot parlar d’una població establerta de llop a Catalunya, sinó més aviat d’alguns individus dispersos.