Els cellers de la DO Empordà ja poden embotellar vins amb carinyena blanca

Després d’anys de reivindicacions i gestions, el Boletín Oficial del Estado (BOE) acaba de publicar una resolució que permet als cellers de la DO Empordà usar la carinyena blanca per elaborar vins sota l’empara de la denominació empordanesa. La DO Empordà feia anys que reivindicava la inclusió d’aquesta varietat que, per una anomalia històrica, no va ser incorporada l’any 1975 quan es va crear la Denominació d’Origen Empordà. Fins ara, aquesta varietat no es podia usar en els vins autoritzats a la DO Empordà, ja que no estava contemplada en el llistat de varietats espanyoles i per tant tampoc ho podia estar a la denominació. Tot i això, des de fa anys diversos cellers empordanesos elaboren vins amb aquesta varietat en petites quantitats i de manera experimental. 

Els primers vins de carinyena blanca sota l’empara de la DO Empordà es podran comercialitzar a partir de la propera verema un cop els cellers registrin oficialment el raïm collit d’aquesta varietat. D’aquesta manera, la DO Empordà serà la primera denominació d’origen de tot Catalunya i de l’estat espanyol que podrà usar aquesta varietat en l’elaboració dels seus vins.

Coincidint amb l’aprovació de la varietat, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà ha posat en marxa un pla per potenciar l’ús de la carinyena. Inicialment, s'han inventariat les vinyes de carinyena blanca que hi ha a l’Empordà. Segons un estudi preliminar elaborat pels tècnics de la denominació, a l’Empordà hi ha actualment un total de 19 hectàrees d’aquesta varietat que es concentren principalment al voltant del Coll de Banyuls, a la Serra de l’Albera. Les localitats d’Espolla, Garriguella, Agullana, Sant Climent Sescebes i Massarac són, per aquest ordre, els municipis on hi ha més abundància de vinyes de carinyena blanca. De fet, l’Alt Empordà i el Llenguadoc-Roselló són les regions que concentren la major part de ceps d’aquesta varietat tan particular que és pràcticament inexistent a la resta de denominacions catalanes o espanyoles. 

Vinyes centenàries
Segons el mateix estudi, la majoria de vinyes de carinyena blanca de l’Empordà superen els cent anys, una circumstància que evidencia la vinculació històrica d’aquesta varietat a la zona. De fet, els viticultors empordanesos atresoren una llarga experiència i bagatge en el seu maneig. L’informe del Consell Regulador especifica també que hi ha una desena de cellers empordanesos -un 20% del total- que compten amb carinyena blanca al seu vinyar. 

El següent pas del pla d’acció del consell regulador serà la creació d’un distintiu que identificarà els vins monovarietals elaborats amb carinyena blanca. Aquesta proposta forma part d’una iniciativa que té per objectiu fer valdre els vins monovarietals elaborats amb les varietats tradicionals de l’Empordà: la carinyena negra, blanca i roja, i el lledoner -nom local que rep la garnatxa negra, blanca i roja. 

Terra de lledoners i carinyenes
L'Empordà és terra de varietats històriques. El lledoner -nom local que rep la garnatxa- representa una tercera part de la vinya empordanesa amb 572 de les 1.768 hectàrees plantades. Destaca especialment la garnatxa negra amb 377 hectàrees, seguida de la blanca, amb 88, i la roja, amb 61. També hi ha una altra varietat, la garnatxa 'peluda', més minoritària amb unes 4 hectàrees plantades. Les carinyenes negres, blanques i roges són l’altra varietat més representativa de l'Empordà, amb 402 hectàrees, és a dir, el 22% de total. La denominació empordanesa pot presumir d'una riquesa varietal exclusiva, ja que és una zona vinícola que produeix totes les varietats de lledoners i carinyenes. 

Vins singulars i amb molta personalitat
Avui en dia, les varietats autòctones representen prop del 65% de totes les vinyes de la denominació d'origen. El percentatge de les varietats tradicionals no ha deixat de créixer en els últims anys gràcies a l'aposta decidida dels viticultors empordanesos pel lledoner, la carinyena, el macabeu o el moscatell. Una tendència que ha anat acompanyada amb l'aparició de nous vins monovarietals amb raïms procedents d'una mateixa finca. Són propostes d'una nova generació de viticultors i enòlegs, amb una bona formació i capacitació, que busquen vins singulars i amb molta personalitat que siguin un reflex de la zona on es produeixen.