Més enllà del 8M

Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona que se celebra demà hem volgut esbrinar què es fa més enllà dels actes commemoratius com el 8 de març. El concepte d'igualtat de gènere és molt present en discursos polítics i socials, però realment es treballa de manera efectiva? Aquestes polítiques són una realitat tangible o es queden en un pla més simbòlic? I quins factors ajuden a superar les possibles resistències?

Avui anirem desgranant totes aquestes preguntes per conèixer millor com es treballa a la comarca la igualtat.

Precisament, al Baix Empordà, hi ha una gran diversitat de municipis. Les poblacions de més de 20.000 habitants com són Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols disposen d'un servei propi d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i el Servei d’Atenció Integral (SAI). La resta de municipis que no tenen aquests serveis propis depenen del Consell Comarcal del Baix Empordà.

Com a particularitat, cal destacar que cada Equip Bàsic d’Atenció Social (EBAS) del Consell Comarcal del Baix Empordà compta amb una psicòloga especialitzada en violència masclista. Això és inusual, ja que en altres consells comarcals el més habitual és que cada ajuntament tingui un equip de serveis socials bàsics compost per una treballadora social i una educadora social. Aquesta psicòloga especialitzada en violència masclista atén els casos que requereixen teràpia de trauma. Quan les dones acudeixen al SIAD i el seu cas és més d’igualtat i empoderament, se l’atén, però si és un cas més profund de violència amb trauma, es deriva a aquesta psicòloga.

Així, cada municipi del Baix Empordà compta amb aquesta psicòloga especialitzada en violència masclista, cosa que fa que hi hagi un gran equip de psicòlogues formades en aquest tema.

La Montse Gudayol, directora de l'àrea bàsica de Serveis Socials del Consell Comarcal explica que porten 27 anys fent aquesta atenció de violència masclista i atenció amb les dones.
 

El començament de tot va ser gràcies a una subvenció de l'Institut Català de les Dones. Teníem una psicòloga i ara en aquest moment tenim 12 psicòlogues. Per tant, hem sigut pioners i a més a més hem vist que aquest servei té molt de sentit i també pel fet que estigui dintre de Serveis Socials perquè en estar dintre de l'equip bàsic, pot rebre el suport de tot l'equip, de la resta de treballadores socials i educadores socials. Ara ja no tenim la subvenció de l'Institut Català  de les Dones, però amb aquests serveis tenim tant subvenció del Departament de Benestar Social i Famílies, com una part petita també del Departament d'Igualtat i la resta són els ajuntaments que han cregut molt amb el servei".

En aquest context, el Consell Comarcal també compta des de fa un any aproximadament d’un altre projecte pioner en la lluita contra les violències masclistes que disposa d’una subvenció de la Generalitat. Es tracta d’un Servei d’Atenció a Homes (SAH) on es fan sessions grupals, assessoraments individuals i formacions professionals. L’objectiu d’aquest projecte, segons l'ens comarcal, és sensibilitzar els homes sobre la prevenció de les violències masclistes, ajudant a la transformació de les dinàmiques de gènere i proporcionant eines per a la reflexió i la millora personal. En poc temps, el servei ha fet 35 assessoraments i ha format més de 300 persones.

Per poder tirar endavant aquest projecte, la Montse Gudayol detalla que es van emmirallar amb el programa de l'Ajuntament de Barcelona que també s'està fent.
 

Nosaltres tenim una psicòloga, un educador i una treballadora social. I quasi estem morint d'èxit perquè realment estem fent molta atenció, molta més de la que ens esperàvem ara amb el seu inici perquè normalment el començament toca picar pedra. Tenim molt bona acollida tant pel que respecta als serveis socials com altres administracions que també ens deriven casos. Torna a ser una altra vegada un cas d'èxit que esperem que també vagi fent taca d'oli, i que es pugui estendre a les altres comarques". Afegeix que "el que volem és posar el punt de mira en l'home, veure que ell també és víctima d'aquesta societat del patriarcat, que aquests homes, la major part de les vegades, han rebut violència quan han sigut petits i en lloc del qual fèiem fins ara, que era que no els volíem ni veure perquè no els veiem aquests homes, o sigui, ateníem la dona i a l'home no el volíem ni veure, ara l'acollim i pensem que també té l'oportunitat i la necessitat de poder-se recuperar pel seu bé i pel bé de les dones".

Per contribuir en aquest avenç en la implementació de les polítiques d’igualtat, alguns ajuntaments han començat a creure en la importància d’aquestes polítiques i això s’ha traduït en accions com la formació del personal. Per exemple, a Calonge, s’estan fent esforços significatius per preparar el personal del consistori amb formacions enfocades a millorar l’atenció de les dones i treballar en nous models.
 

Estem molt contentes també perquè hem començat a fer unes formacions a la policia local en termes d'igualtat, en com actuar en casos de situacions que hi hagi víctimes. Pensem que les persones que estan atenent el públic en el nostre municipi, han d'estar ben preparades i pensem que és un eix clau de les nostres polítiques". Elena Montiel, regidora d'Igualtat, Dona i Acció Comunitària de Calonge.

També des de Calonge aposten per personal especialitzat i altres accions per exemple per treballar les masculinitats alternatives.

D’altra banda, comptar amb un pla d’igualtat facilita l’aplicació de les polítiques, ja que ofereix una guia clara amb estratègies definides.

De fet, el Consell Comarcal disposa d'un Pla per la Igualtat de Gènere al Baix Empordà i un Pla per a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere. Qualsevol ajuntament si pot adherir de manera gratuïta. Actualment, no tots s’hi han unit, i per això des del Consell treballen per animar-los a formar-ne part.

Altres factors que poden facilitar aquesta implementació de les polítiques d’igualtat poden ser la coordinació amb administracions i entitats locals i comptar amb lideratges femenins visibles pot ajudar a promoure i normalitzar les polítiques d’igualtat.

Tot i que s’està fent molt bona feina en aquests últims anys, alguns ajuntaments es poden trobar amb entrebancs. Per exemple, es poden observar resistències tant internes com externes. És a dir, es poden trobar casos d’escepticisme, manca d’interès o rebuig cap a les polítiques d’igualtat per part d'alguns ciutadans o treballadors municipals.
 

S’ha fet molt bona feina en aquests últims anys i el missatge ha anat calant. És veritat que segurament això, ha generat un moviment reaccionari. Per tant, quina és la principal dificultat que tenim ara amb les polítiques d'igualtat? El moviment reaccionari. I a més a més, és una dificultat gran i és una dificultat que hem de saber superar, com s'han anat superant altres dificultats al llarg del temps. I, per tant, aquest moviment reaccionari, políticament parlant, l'haurem de combatre i haurem de lluitar perquè és evident que els drets humans els hem de garantir i és responsabilitat de tothom”.- David Martín, conseller de Polítiques d'Igualtat al Consell Comarcal del Baix Empordà

A més, hi ha factors que alimenten aquestes resistències, com per exemple, les idees preconcebudes sobre els rols de gènere i la desigualtat que dificulten l’acceptació de noves perspectives.

Altres obstacles que es poden trobar són per exemple la manca de pressupost, especialment en els municipis petits. També la falta de personal tècnic especialitzat en igualtat o en alguns casos pot ser l’absència de mecanismes d’avaluació de les polítiques. Així mateix, hi ha reptes per assolir una formació homogènia. Per exemple, dedicar més temps a la formació del personal de l’ajuntament per garantir una visió comuna sobre la igualtat i poder canviar actituds i pràctiques que perpetuen la desigualtat.

Per evitar aquests obstacles, la Núria Lleal, psicòloga del SIAD del Consell Comarcal del Baix Empordà defensa que cal treballar de manera contínua al llarg de l’any i que no quedi tot en accions aïllades i simbòliques.

No és només que estem molt actives en els dies commemoratius com pot ser el 8M o el 25N sinó que amb els diferents SIADs de la comarca i els diferents punts i agents d'igualtat vam creure molt oportú poder treballar plegats i que no siguin bolets que van sortint en els dies commemoratius o dates importants, sinó treballar conjuntament amb molta coordinació permanent per poder fer un fil conductor durant tot l'any i fer que les accions no es quedin despenjades i es quedin en coses d'un dia, sinó que sempre anem treballant en perspectiva de gènere i posant les dones on toca i visibilitzant-les. Perquè per desgràcia moltes vegades anem perdent espais molt masculinitzats i és per intentar treballar per aquesta igualtat real i efectiva. Per tant, creiem que des de tota la comarca, durant tot l'any hem de continuar treballant per poder acabar amb aquest patriarcat estructural que ens trobem i poder fer que les dones tinguin els seus espais".