RESUM DE L'ANY: Empantanagats en la ressaca de l'1-O

L'any 2017 ens prometíem tenir-ho tot i parlar de vida però la realitat és que hem hagut de treure la pols al concepte de presos polítics, hem debatut sobre el color groc i el feixisme s'ha mostrat ben despert.

Presos per haver impulsat un Referèndum

El record a Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, i sobretot Dolors Bassa, s'ha fet present durant tot l'any molt especialment a Torroella on no obliden que als carrers de la vila no hi són tots.

L'exconsellera d'Ocupació cessada pel 155 s'enfronta a 16 anys de presó acusada de rebel·lió, desobediència i malversació. Bassa va rebre el reconeixement del seu poble amb l'entrega de la medalla del Montgrí durant la Festa Major de Sant Genís, i al juny una emotiva i multitudinària pujada al Montgrí tenyida de groc obria el Festival Ítaca clamant per la seva llibertat.

Amb l'independentisme desunit i amb un lideratge difús entre el Palau de la Generalitat, Waterloo i la presó de Lledoners es va commemorar l'1O. Un Referèndum tenyit de violència policial que es va recordar amb actes festius, col·locació de plaques als col·legis electorals o col·loquis sobre el que es va viure aquell dia. Un dia que quedarà gravat en el nom de diverses places i carrers batejades per recordar-lo, com per exemple els Jardins del Passeig Marítim de Palamós.

Alcaldes i activistes als jutjats

Aquest 2018 els jutjats han tingut damunt la taula arxius amb el nom d'alcaldes i Ajuntaments.  A La Bisbal el TSJC va confirmar que hi ha d'onejar la bandera espanyola i La Tallada vol que la Guàrdia Civil li pagui les destrosses que va progocar l'1-O del 2017.

El batlle de Verges, Ignasi Sabater ha vist com és l'únic investigat de la punxada de 200 rodes que va patir el seu poble poc després del Referèndum de l'1-O. El 18 de Juliol declarava acusat d'un delicte d'odi a la Guàrdia Civil, que cinc mesos després segueix sense resoldre's.  Com també està per resoldre les denúncies contra diversos batlles, entre ells els de La Bisbal, Lluís Sais; i Palafrugell, Josep Piferrer, per haver cedit locals pel Referèndum.

Qui també ha estat perseguit judicialment són els CDR que han vist com un dels seus membres era detingut a Palafrugell per haver increpat a l'agost el jutge Pablo Llarena quan sortia de sopar a Llofriu.

BaixEmpordanesos al Parlament, al Congrés i al Senat

Mentre hi ha polítics i activistes baixempordanesos defensant-se políticament als jutjats, altres ho fan a l'arena de la política institucional o parlamentària. A Catalunya el President Quim Torra ha confiat en el vergelità Lluís Llach perquè lideri el Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.  Un òrgan creat per la Generalitat de Catalunya per promoure i facilitar el debat a l'entorn de com hauria de ser la Catalunya del futur. Al Parlament, el palafrugellenc, Sergi Sabrià, ha assumit la representació d'Oriol Junqueras.

A Madrid el protagonista baixempordanès se l'han endut tres polítics. El mes de juny una moció de censura tombava Mariano Rajoy i convertia el palamosí i socialista Marc Lamuà en diputat del grup que recolza el Govern de Pedro Sánchez.  Els republicans Joan Margall, al Congrés, i Elisenda Pérez al Senat, han maldat per defensar qüesitions com el Punt Schengen del port de Palamós o el corall vermell.

El feixisme desperta

2018 és ple segle XXI però n'hi ha que encara enyoren els del braç alçat. La intol·lerància i el feixisme s'ha fet ben present en el que alguns han anomenat batalla dels llaços grocs. El mes d'agost, una vuitantena d'encaputxats van irrompre en diversos municipis del Baix Empordà per arrancar llaços grocs liderats per José Casado, un conegut ultra del Maresme.

Verges ha estat l'altra víctima dels camandos antillaços amb diversos atacs amb pintades feixistes, arrancada d'estelades i amenaces a l'agost i novembre. Pintades amb símbols nazis com els que va veure Palamós també a l'estiu. Una ciutat, que ha vist dues vegades com uns brètols serraven el màstil de l'estelada que oneja a l'entrada del municipi.

El poder mobilitzador de l'independentisme

I malgrat 2018 no s'ha materialitzat cap República, l'independentisme ha seguit mostrant múscul mobilitzador. L'11 de setembre va repetir mobilització massiva amb 57 busos del Baix Empordà que van anar a Barcelona, i aquest desembre els CDRs han tallat carreteres a Pals, Corçà, Torroella i Verges en l'aniversari de les eleccions del 21D.

2018 acaba com va començar: Empantanegats, sense tenir gaire clar res i molt menys parlar de vida. ts, sense tenir gaire clar res i molt menys parlar de vida.