Preocupació generalitzada entre els ajuntaments per l'anul·lació de la plusvàlua

Cop frontal a les finances de molts municipis del Baix Empordà i d'arreu de l'Estat. El Tribunal Constitucional ha derogat el sistema de càlcul de la plusvàlua, un impost que cobren directament els ajuntaments per l'augment de valor que experimenta un terreny urbà en el moment de la seva venda, herència o donació. La decisió suposa de facto l'anul·lació d'un dels tributs que dona més ingressos als municipis, només per darrere de l'IBI.

CASTELL-PLATJA D'ARO VA INGRESSAR 3,3 MILIONS D'EUROS
Platja d'Aro, en concret, és la localitat baix-empordanesa que més diners va ingressar l'any passat en aquest concepte per un valor de 3,3 milions d'euros. El segueixen, Palafrugell amb 2,3 milions, Sant Feliu de Guíxols amb 1,5 milions, Santa Cristina d'Aro amb 940.000 euros, Begur amb 872.000 i Palamós amb 835 mil. No és d'estranyar doncs, que la notícia s'hagi rebut com un gerro d'aigua freda entre els consistoris.

PALAFRUGELL PARALITZA L'APROVACIÓ DELS PRESSUPOSTOS
Tot això succeeix, en un moment en què els pressupostos municipals i les ordenances fiscals per a l'any que ve ja s'han aprovat o estan en vies de fer-ho. Davant la situació d'inestabilitat, Palafrugell ha paralitzat, fins a nova ordre, l'aprovació del pressupost del 2022.

En aquest sentit els alcaldes demanen a l'Estat que mogui fitxa per tirar endavant una norma substitutòria. Si aquesta s'allarga en el temps, l'Ajuntament de Palafrugell contempla diverses vies d'actuació. La primera seria prorrogar l'actual pressupost, modificar el planificat, o crear un fons de contingència per l'import de les plusvàlues.

PALAMÓS COMPTA AMB "INGRESSOS INICIALMENT NO CONTEMPLATS"
D'altres com Palamós no contemplen congelar l'aprovació del pressupost, ja que asseguren ser primordial. En aquest sentit, des dels serveis econòmics afirmen que compten amb "ingressos inicialment no contemplats" i que per tant, podran cobrir part de la recaptació en concepte de la plusvàlua. De fet, el consistori ha establert aquest impost per a l'any que ve en uns 300.000 euros, a l'espera que la situació es normalitzi.

RECLAMEN UNA SOLUCIÓ A L'ESTAT
Amb la sentència sobre la taula, el problema per als ajuntaments no és només els diners que deixaran d'ingressar, sinó també els imports que podrien haver de retornar en aquells casos que havien estat recorreguts. No obstant això, ni l'Ajuntament de Palamós, ni el de Palafrugell tenen constància que algú l'hagués reclamat en el seu moment.

Amb tot, els consistoris d'arreu de l'Estat resten a l'espera del Govern de Madrid perquè aporti una solució definitiva. De fet, la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, va assegurar aquest dimecres que ja preparen "una norma substitutòria".