Dolors Bassa condemnada a 12 anys de presó per sedició i malversació

Dolors Bassa haurà complert la seva condemna quan tingui 71 anys. La Torroellenca ha estat sentenciada a 12 anys de presó per sedició i malversació com a membre del Govern de l'1-O i responsable de la Conselleria d'Ocupació durant la Vaga General del 3-0. A més de la pena de presó Bassa ha estat inhabilitada 12 anys per exercir càrrecs públics.

La Torroellenca va entrar el Govern el 2016 després de formar part de la candidatura de Junts Pel Sí a les eleccions dites plebiscitàries del 2015. Formava part de la quota de consellers i conselleres d'ERC i va ser nomenada Consellera d'Ocupació i Treball. Un àmbit que no li era aliè ja que durant 15 anys va estar vinculada a UGT, sindicat del qual va ser Secretària General a les Comarques Gironines.

En l'àmbit de la política municipal va ser regidora del seu ajuntament dues legislatures des del 2007 tenint tant responsabilitats de govern com d'oposició.

Un llarg periple de presó a Madrid i Figueres

A la condemna contra Dolors Bassa ha pesat molt la seva condició de Consellera d'Ocupació, ja que va ser la persona que va haver d'autoritzar els serveis mínims de l'aturada de país. De fet, a excepció d'Oriol Junqueras, és una de les conselleres amb les penes més elevades juntament amb Turull i Romeva.

Dolors Bassa va entrar a la presó el 10 de novembre després d'anar a declarar a l'Audiència Nacional Espanyola. Va ser una de les conselleres que tot i ser a Brussel·les amb el President a l'exili Carles Puigdemont va tornar per afrontar el procediment judicial.

Després d'uns mesos empresonada a Alcalá Meco va sortir de la presó via fiança i va liderar la candidatura gironina d'ERC al Parlament, un Parlament al que va renunciar poc després per centrar-se en la seva defensa. Aquest gest no va ser apreciat pels tribunals que la van tornar a empresonar preventivament per risc de fuga i retieració delictiva.

L'estiu del 2018 el Govern Espanyol i el Tribunal Suprem van autoritzar el trasllat dels presos i les preses independentistes a presons catalanes. Dolors Bassa va escollir la de Figueres on ha rebut nombroses mostres de suport amb pícnics i concentracions als entorns del centre penitenciari de Puig de les Basses.

Defensa de la innocència i enfrontament amb Vox

Per afrontar el Judici al Tribunal Suprem va tornar a ser traslladada a Alcalá Meco. Durant el procés judicial Bassa va negar totes les acusacions, va reiterar la seva defensa del Referèndum i del pacifisme i es va enfrontar verbalment amb l'extrema dreta al negar-se a respondre les preguntes de Vox.

A la presó, tant a Madrid com a Figueres,  Bassa ha aprofitat la seva condició de mestra i piscopedagoga per ajudar a les preses a llegir, escriure i estudiar.

Durant tot aquest temps a Torroella de Montgrí no se l'ha oblidat amb nombroses concentracions i un poble ple de llaços grocs i cartells amb la seva cara, i la seva germana, Montse Bassa, ha entrat en política amb ERC per defensar la seva causa al Congrés de Diputats.

Junqueras, el que surt més malparat

Dolors Bassa és només una de les condemnes que ha dictat el Tribunal Suprem que també ha sentenciat els seus companys i companyes de Govern.

El que surt més malparat és Oriol Junqueras. L'exvicepresident cessat pel 155 afronta 13 anys de presó per delictes de sedició i malversació. Com Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull han estat penats amb 12 anys de presó pels mateixos delictes. Per sedició el Tribunal Suprem ha condemnat l'expresidenta del Parlament dissolt pel 155 Carme Forcadell a 11 anys i sis mesos de presó i els exconsellers cessats pel 155 Joaquim Forn i Josep Rull a 10 anys i sis mesos de presó. Els activistes Jordi Sánchez i Jordi Cuixart hauran d'afrontar 9 anys de presó mentre que els exconsellers que no eren a la presó, Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó no hauran d'entrar a la presó, se'ls inhabilita diversos anys i hauran de pagar quantioses multes. Se'ls ha trobat culpables d'un delicte de desobediència.