Crida a la Vaga General "en defensa dels drets i llibertats laborals i democràtiques"

Intervé: Carles Benguerel, Intersindical-CSC

Crida a la Vaga General en contra la retallada de drets socials i democràtics aquest divendres. La setmana de mobilitzacions contra la Sentència del Procés podria arribar al seu punt àlgid amb una aturada laboral convocada per la Intersindical-CSC i IAC, el mateix sindicat que va liderar les protestes de l'octubre i novembre del 2017 i febrer del 2019.

Malgrat que la vaga neix en un context molt determinat des de la Intersindical subratllen que va més enllà de la defensa dels drets nacionals i democràtics que consideren malmesos i que és també una protesta de caràcter laboral amb reivindicacions específiques en aquest àmbit.

Entre les reivindicacions h ha la derogació de la Reforma Laboral del 2012, l'aplicació d'un salari mínim català de 1.200 euros mensuals, la recuperació de lleis socials com la de la pobresa energètica o antidesnonaments aprovades pel Parlament i derogades pel TC, uns serveis públics de qualitat o la igualtat real entre homes i dones en l'àmbit laboral.

Tot i aquestes reivindicacions és evident, com va passar el 3-O i 8N i 21F del 2017 i 2019 que la vaga té un rerafons polític indubtable. Rerafons que ha portat al Govern Espanyol i patronals com Foment del Treball a qualificar-le de política i per tant d'il·legal. Quelcom que els Tribunals van desestimar el passat 26N 2017.

Drets dels treballadors i treballadores en una jornada de vaga

Fer vaga és un dret que té qualsevol treballador o treballadora i implica perdre la part proporcional del sou d'aquell dia més les parts proporcionals que corresponguin als plusos d'antiguitat i la cotització a la seguretat social. No afecta a les vacances.

El treballador o treballadora no té l'obligació de comunicar que fa vaga a l'empresa i aquesta no pot substituir el seu lloc de treball. A més, pot absentar-se de treballar en el moment que ho consideri, encara que en un primer moment hagi decidit no fer vaga. Legalment l'empresa no pot prendre cap represàlia contra les persones que hagin decidit fer vaga i qualsevol càstig que es faci pot ser impugnat per improcedent.

Els serveis públics o de reconeguda necessitat fixats per la Generalitat tenen l'obligació de fer uns serveis mínims que dicta la Conselleria d'Ocupació. La resta de les empreses no estan obligades a fer serveis mínims a no ser que hi hagi un acord entre el personal i la direcció.

En els casos en què un treballador o treballadora no vulgui fer vaga però per motius aliens a la seva voluntat, com talls a les carreteres, no pugui arribar o arribi tard a la feina ha d'avisar a l'empresa i justificar-ho. La llei preveu la presència de piquets informatius que l'empresa pot impedir l'entrada a les seves instal·lacions però no pas la seva activitat a fora.

Actes centralitzats a Girona i possibles talls a les carreteres

A Comarques Gironines els actes s'han centralitzat a Girona a les 11 amb una manifestació que sortirà del centre de la ciutat per anar fins al Parc Central, davant l'estació de trens.

En l'anterior convocatòria els CDR van fer talls de carretera a Corçà, Santa Cristina d'Aro, Torroella de Montgrí, Verges i Pals.