El Govern ganxó dibuixa un horitzó ambiciós i de transformació de la ciutat

Intervenen: Núria Cucharero, regidora d'esdeveniments de ciutat; Josep Melcior Muñoz, regidor de serveis econòmics; Carles Motas, Alcalde

L'equip de Carles Motas fa balanç de mig mandat i dóna compta del que s'ha fet i el que queda per fer en un acte al Teatre Municipal

Posada en escena de TED Talk a l'americana per rendir comptes i projectar la ciutat del futur. El Govern de Sant Feliu de Guíxols va omplir el Teatre Municipal en l'acte de balanç de mig mandat.

La regidora d'esdeveniments de ciutat, Núria Cucharero, va obrir foc per situar l'escenari i el context. Va situar la feina feta en els anteriors quatre anys de Govern Motas i com s'ha pogut aprofitar aquesta legislatura. Elements com el Guíxols Arena, el Parc Central o l'espai de Rius i Calvet.

També va dibuixar l'escenari de futur amb l'aparcament de La Corxera, el nou Thyssen i tota la reforma urbanístic que comporta, el projecte patis oberts o el nou contracte de neteja.

La pandèmia ha alentit projectes però no ha aturat res

I finalment va indicar com a aquest escenari se li  ha afegit una pandèmia que ha trastocat els ritmes de tot però no ha aturat res.

Cucharero va recordar que la ciutat ha seguit bategant, diferent, però activa, amb una Temporada Turística atípica però amb presència de visitants i sobretot amb la reinvenció d'esdeveniments com el Ganxotapes, el Porta Ferrada, o la Capitalitat de la Sardana entre d'altres.

Amb el context ja dibuixat, el regidor d'Hisenda Josep Melcior Muñoz va aixecar la bandera de l'economia per indicar a quins reptes s'enfronta la ciutat. Els va classificar en 4: Envelliment de la població, atur estructural i renda familiar baixa, problemes de cohesió social i emergència habitacional. Tot plegat en un context de crisi sanitària en remissió, crisi econòmica provocada per aquesta i crisi ambiental.

Per Muñoz cal treballar els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides, l'anomenada Agenda 2030 per crear riquesa sense malmetre l'entorn.
Va assegurar que s'aprofitaran les ajudes europees dels fons Next Generation

Horitzó de projectes de transformació de la ciutat

Amb el context emmarcat i la situació econòmica explicada, l'Alcalde Carles Motas va ser l'encarregat d'anunciar la carta als reis que ha fet l'equip de Govern. Una carta  ambiciosa però va assegurar ben factible.

Motas va ser l'encarregat de detallar els projectes de ciutat que cal realitzar aprofitant la finestra que dóna la flexibilització de la llei de la despesa.

El primer dels projectes detallats va ser l'aparcament. Un projecte que s'ha hagut de redefinir en la pràctica totalitat per un informe negatiu de l'ACA però que a canvi guanyarà en control municipal. La nova Corxera serà més barata, de control municipal i oferirà més de 600 places d'aparcament. En paral·lel la zona blava estarà gestionada per una entitat social i tindrà una concessió curta, per la qual cosa s'impedirà l'obsolèscència tecnològica que avui en dia pateix.

En matèria d'aparcaments també es creixerà a l'entorn de la carretera de Tossa, a l'actual aparcament de sorra amb un edifici integrat paisatgísticament amb més de 500 places. S'aprofitarà per reurbanitzar tot un espai que està pendent de fer-ho amb l'impuls del projecte Thyssen. El gran projecte cultural de la ciutat.
L'envergadura d'aquest projecte és important ja que conjuntament amb el soterrament de la riera l'objectiu és que el Passeig del Mar comenci al Monestir.

El Thyssen més enllà de ser un pol d'atracció cultural, l'equip de govern el veu com un element clau en la transformació del model econòmic

Motas també va dibuixar encara, entre diversos altres projectes que va desgranar, una transformació de la fesonomia de la ciutat més. La dels Banys de Sant Elm, que recuperaran la seva imatge dels anys 20 del segle passat i es convertiran en un equipament de ciutat.