El Ple de Palamós rebutja la Guàrdia Civil i reitera que Felip VI és persona 'non grata'

Intervé: Joan Bohigas, CUP; Dani Reixach, JxPSJ, Maria Puig, ERC

Targeta vermella al Rei Felip VI i la Guàrdia Civil i enarborament de la bandera antifeixista. El Ple de Palamós va aprovar diverses mocions amb configuracions de vot diferents que censuren la presència de la Benemèrita al municipi i tornen a declarar persona 'non grata' al Monarca.

Els partits independentistes i la exPP i actualment no adscrita Vanessa Mànyic van portar a ple les qüestions de la multiconsulta del passat 6 de desembre organitzada pel CDR sobre diferents aspectes del Règim del 78.

Palamós, antifeixista

La ciutat es va declarar municipi antifeixista, antiracista i antihomòfob per unanimitat en una votació que l'Alcalde, Lluís Puig, va voler fer explícita a mà alçada per visualitzar la unitat en la defensa de drets i llibertats civils.  

També hi va haver consens en reiterar que Felip VI és persona 'non grata' a Palamós. Una votació que ja es va fer el 2016 però que ara s'ha actualitzat retraient a la monarquia el seu paper a l'octubre del 2017. El PSC es va abstenir en coherència amb el que va votar llavors.

La Guàrdia Civil rebutjada amb 2 vots

La presència de la Guàrdia Civil a Palamós va ser qüestionada però si bé hi va haver consens de fons, la votació només es va aprovar amb els dos vots de la CUP i JxPSJ i l'abstenció d'ERC, PDeCAT i PSC. Mànyic s'hi va oposar.

La moció reclamava traslladar la caserna de la Guàrdia Civil i prohibir l'exhibició d'armament prop de la zona sanitària, el que impossibilitaria, per exemple, que hi hagués agents armats a la porta de la caserna.

Malgrat està d'acord amb l'esperit i fons ERC i JxC van abstenir-se argumentant que el redactat del text va més enllà de les competències municipals i que no volen fer un 'brindis al sol' que pugui generar frustració perquè l'Ajuntament no pot complir.

CUP i JxPSJ demanen que l'església pagui lloguer per l'ús del temple

Pràcticament la mateixa situació es va reproduir quan es va votar una moció que reclamava cobrar un lloguer per l'ús religiós de l'Església o obligar el rectorat a pagar l'IBI dels edificis religosos. Els impulsors del text JxC i CUP van justificar la moció pels privilegis que té la institució catòlica, que veuen heretats del Franquisme i consagrats amb la Constitució del 78.

En aquest cas, però, el Govern s'hi va oposar perquè jurídicament no es pot fer. ERC va recordar que el temple és municipal però pagat amb fons privats a condició que fos per a ús religiós i JxC va explicar que la llei deixa els cultes religiosos exemps de pagar IBI i que l'Ajuntament no el podria cobrar encara que vulgués.

Vanessa Mànyic, que va indicar que és Cristiana Ortodoxa, va rebutjar la moció per 'discriminatòria' ja que només es fixa en el culte catòlic i el PSC es va abstenir en coherència amb el que fa sermpre quan la CUP presenta una moció, perquè ho fa de forma unilateral.

Transparència dels grups municipals i pla econòmic i financer

En un altre ordre de coses el ple va aprovar per unanimitat una moció de la CUP que demana fer públiques les despeses dels grups municipals usant fons públics, quelcom que la llei ja permet tant pels regidors com pels particulars.

A nivell financer els grups van aprovar el pla econòmic exigit per l'Estat quan un ajuntament supera la regla de la despesa financera. Això succeïx quan un consistori gasta més del que ingressa en un any. A Palamós ha passat perquè s'han incorporat inversions enguany pagades amb romanents d'anys anteriors.