3-O: El dia que la indignació per la violència de l'1O va ocupar els carrers

La Vaga General del 3-O compleix dos anys convertida en referent de l'independentisme quan es parla d'unitat estratègica. Després de les càrregues policials de l'1O el Baix Empordà va viure la mobilització més massiva de la seva història contemporània amb centenars de persones al carrer a La Bisbal,Sant Feliu de Guíxols o Palafrugell.

La vaga  va ser convocada per diversos sindicats com la Intersindical, la COS, CNT o la CGT. En paral·lel la Taula per la Democràcia, fromada per partits i organitzacions sobiranistes, sindicats i algunes patronals va incentivar a una aturada de país i mobilització generalitzada.  

La vaga va tenir un seguiment desigual segons el sector però les mobilitzacions d'aquella joranda van ser massives arreu del país. L'administració, el petit comerç i la indústria va abaixar la persiana mentre que les franquícies i alguns supermercats van obrir.  De bon matí un grup de piquets va tallar la C-31 a Palamós i lab a Corçà en paral·lel al que es feia arreu del país. El fet va provocar cues quilomètriques als accessos a la Costa Brava, La Bisbal i la ciutat de Girona.

A Palafrugell van prendre els carrers unes 4.000 persones a la Plaça de Can Mario mentre que a Sant Feliu de Guíxols en van ser unes 5.000 fent un recorregut al matí des de Vilartagues fins davant l'Ajuntament. A La Bisbal es va viure la manifestació més massiva amb 20.000 persones que van col·lapsar la ciutat, centrant la mobilització a la tarda a la comarca.