Segio Dalma i Bad Gyal, fenòmens de masses, però de diferents generacions, van encendre aquest cap de setmana el festival de la Porta Ferrada. Al diumenge en canvi, La Locomotora Negra va aportar la calma a través dels seus treballs emblemàtics de jazz.
Amb la fermesa i la soltesa pròpies d'un artista que fa més de tres dècades que treballa sobre els escenaris es va presentar
Sergio Dalma, aquest divendres, al
Festival de la Porta Ferrada. El sabadellenc va debutar a terres ganxones, a través d'un
recital ampli i divers.
Així doncs, la peculiar veu rogallosa de Dalma va entonar grans èxits com "
Bailar pegados", "
Galilea" o "
Esa Chica", que va dedicar a totes les dones del públic. Més enllà de les cançons insígnia, el cantant va presentar peces de nova creació amb l'aparició estel·lar del bisbalenc
Miquel Abras.
La força física i l'erotisme de
Bad Gyal van prendre el relleu al caràcter seductor de Dalma. Alba Farrelo segurament va deixar, aquest dissabte, afòniques moltes veus perquè es van corejar peces com "
Blin Blin" o "
Fiebre" des del primer al darrer minut.
Cada "
perreig" o "
twerking" de l'artista i les seves ballarines anava acompanyat de
xisclets d'una potència similar als balls de Bad Gyal, qui va demostrar que qualsevol classe de gimnàs es queda curta al seu costat.
De fet, el Porta Ferrada no veia un
desplegament d'energia tan intens des que Ricky Martin va 'rebentar' el Guíxols Arena o el públic de Marea va buidar els barrils de la barra.
Després de dos dies d'efervescència i fenòmens fan, la
Locomotora Negra va aportar, aquest diumenge, una
dosi de calma a ritme de jazz. El grup va oferir un recital de comiat, el qual va posar punt final a una trajectòria de més de cinquanta anys sobre els escenaris.
Amb
Ricard Gili a la sala de màquines s'acomiada la institució jazzística més gran del país. Tanmateix, quedaran per a l'eternitat el treball emblemàtic de "
Hey, Mr Landlord!" o les col·laboracions amb mites com Bill Coleman i Benny Waters.
Comentaris (0)