Sant Feliu homenatja als brigadistes internacionals

Una quarantena de persones van participar en l'itinerari guiat per conèixer la història de les brigades internacionals a Sant Feliu de Guíxols. Un recorregut que va començar al cementiri on van visitar algunes de les tombes i va continuar a la urbanització s'Agaró, lloc on es va instal·lar l'hospital de les brigades. La jornada volia explicar la història personal dels brigadistes i que els va moure a venir a Catalunya

Sant Feliu de Guíxols ha homenatjat als brigadistes internacionals enterrats al cementiri municipal. Emmarcada dins de les Jornades Europees de Patrimoni, la visita ha volgut explicar qui van ser aquests brigadistes, d'on venien i la importància que van tenir aquestes mobilitzacions pel desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola.

Van ser al voltant de 40.000 brigadistes els que van arribar al país per defensar la legitimitat de la república i evitar l'arribada al poder del bàndol feixista. Tots ells vinguts de 50 països diferents, on en la majoria ja havien viscut el feixisme o en fugien d'ell, com va ser el cas de molts jueus. Destaca que tots eren de classe obrera sense experiència ni coneixements militars, fet que posa en valor la solidaritat amb què van venir a Catalunya.

La jornada ha començat al cementiri municipal on han visitat les tombes d'alguns dels brigadistes. Després s'han desplaçat fins a la urbanització s'Agaró on van conèixer on s'havia instal·lat l'hospital i les residències. Per acabar, han tornat a la plaça del Monestir on dins l'edifici s'ha presentat el llibre de Jordi Martí Rueda,'Vides per la llibertat', un recull de 60 relats de persones anònimes que van donar suport a la lluita republicana.

El més important no ha estat explicar els fets històrics, sinó acostar la vida dels brigadistes i què els va moure a venir a Catalunya.

A Sant Feliu, les brigades internacionals hi van estar vuit mesos fins que van haver de marxar el gener de 1939. Un període curt, però que serveix per veure la forta empremta que el moviment va deixar a la història del país.