Palamós lliura el document que acredita la nul·litat del judici a Josep Fàbrega i Pou

Aquest matí, Diada de Sant Jordi, l'alcalde de Palamós Lluís Puig, ha presidit l'acte de lliurament del certificat de reparació jurídica que expedeix la Generalitat, que declara il·legals totes les sentències dictades per causes polítiques a Catalunya entre l'abril de 1938 i el desembre de 1978.
 
En aquest cas el document lliurat és el que acredita la nul·litat del judici sumaríssim del que fou alcalde de la vila, Josep Fàbrega i Pou, i que va tenir com conseqüència el seu afusellament l'any 1939.
 
La persona que ha recollit el certificat en nom de la família, ha estat la besnéta de Josep Fàbrega, Montserrat Capdevila Bonay, filla de Josep Maria Capdevila Fàbrega, i resident al municipi de La Bisbal d'Empordà. A l'acte d'aquest matí, també hi han estat presents el marit de la senyora Capdevila, el diputat al Congrés, Joan Margall; i la regidora de govern, Maria Puig.
 
Acte de lliurament de certificats a set palamosins
Montserrat Capdevila es va assabentar de la possibilitat de rebre aquest document quan per casualitat i mitjançant la premsa va ser coneixedora de l'acte que fa un mes va realitzar l'Ajuntament de Palamós, presidit per la consellera de Justícia, Ester Capella, de lliurament d'aquests certificats que en aquell cas es van entregar a les famílies de set palamosins que van morir afusellats l’any 1939.
 
Es tracta concretament de: Juan Carol, Pedro Goiri, Lluís Pla, Antonio Rivas, José Ruiz; i els que foren alcaldes, Dídac Garrell i Josep Fàbrega, dels quals en aquell moment no s'havia pogut localitzar cap familiar i que varen ser representats per l'alcalde Lluís Puig.
 
Josep Fàbrega i Pou va ser alcalde entre els anys 1902 i 1903 i va tornar-ho a ser entre els anys 1931 i 1932 ja com a membre d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’any 1932 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per Girona. Un cop acabada la Guerra Civil, va renunciar a l’exili i va decidir quedar-se a Palamós perquè la seva salut era delicada.
 
Josep Fàbrega va ser afusellat el 12 d’agost de 1939 al cementiri de Girona,
amb 71 anys, assegut en una cadira perquè no s’aguantava dret sense ajuda.
 
Aquell mateix dia també va ser afusellat al cementiri de Girona, Dídac Garrell i Tauler, que també va ser alcalde de Palamós, en aquest cas l’any 1934 i l’any 1936.
 
La llista elaborada per l’Arxiu Nacional de Catalunya inclou un total de 165 persones de Palamós que van ser represaliades per tribunals franquistes. D’aquestes, una vintena van ser sentenciades a mort i executades.
 
L’Ajuntament de Palamós està en plena recerca dels familiars de tots els represaliats del municipi perquè puguin obtenir el document de nul·litat, i fa una crida a aquelles persones o famílies que desitgin la seva obtenció que es posin en contacte amb l'Ajuntament per tal de facilitar-los el contacte amb la conselleria de Justícia i facilitar els tràmits.