Científics publiquen un estudi pioner sobre la pedregada a la Bisbal d'Empordà

ACN

Un equip de científics del Servei Meteorològic de Catalunya i de la Universitat de Barcelona ha publicat a la revista 'Frontiers in Environmental Science' un estudi pioner basat en imatges 3D sobre l'episodi de "pedra gegant" de la Bisbal d'Empordà de l'agost del 2022. Per primera vegada han sotmès les pedres a un TAC per conèixer la seva anatomia interna, una línia de recerca que ha d'ajudar a millorar la predicció d'episodis de temps violent. L'estudi 'Estructura interna de pedres gegants d'un catastròfic episodi a Catalunya' va començar el mateix dia de la pedregada, quan observadors meteorològics voluntaris van guardar pedres, algunes de més de deu centímetres de diàmetre, en les condicions adequades.

Aquestes pedres han estat analitzades al màxim detall tant en relació a la composició com a l'estructura, utilitzant tècniques com la microtomografia, que és el TAC mèdic que pot fer-se qualsevol persona i que permet d'una manera no invasiva obtenir imatges 3D sense trencar les pedres.

La investigadora i tècnica de l'Equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya, la doctora Carme Farnell Barqué, remarca que, a través de l'estudi, han pogut demostrar que la tècnica del TAC "permet obtenir tota la informació de l'estructura interna de les pedres sense trencar les mostres i pot proporcionar pistes per entendre la seva formació".

Aquesta nova metodologia de treball proporciona detalls científics "clau" sobre com es formen i evolucionen aquestes pedres a partir de les seves capes internes, un aspecte que permet entendre millor els mecanismes que donen lloc a tempestes violentes i fenòmens meteorològics extrems.

Els resultats revelen informació sobre els patrons de creixement d'aquestes pedres, incloent-hi l'acumulació d'aigua superrefredada, els períodes de fusió parcial i els processos de refredament ràpid. Segons informen en un comunicat, aquests resultats ajuden a entendre millor les condicions atmosfèriques locals alhora que estableix una relació amb eines de teledetecció com el radar meteorològic, les descàrregues elèctriques o els models numèrics.

A través de les imatges 3D, els investigadors han descobert que la pedra creix de forma irregular ens els seus tres eixos, fins i tot quan, des de l'exterior, les pedres semblen esferes gairebé perfectes. A més, els nuclis de les pedres poden no estar ubicats al centre, un fet que els investigadors qualifiquen de "sorprenent" especialment a les pedres esfèriques. L'investigador i tècnic de l'equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya, el doctor Tomeu Rigo, subratlla que acreditant "que l'embrió pot estar situat lluny del centre" revela que les pedres "poden créixer de manera heterogènia en tres direccions".

També han pogut quantificar la densitat que es troba en cada una de les capes de l'interior de la pedra, i observar parts més gruixudes, cosa que indica que aquest era el costat de la pedra que mirava cap avall quan va caure. "Aquests descobriments sobre l'interior de les pedres aporten una nova perspectiva i coneixement per entendre la forma de la pedra", remarquen. "Fins ara es creia que les pedres de grans dimensions només podien tenir formes irregulars. No obstant, hem observat que les formes externes i internes poden diferir", afegeix Farnell.

Línia de recerca

Algunes de les imatges resultants de les tomografies computeritzades, TAC, mostren anomalies i marquen una línia d'estudi i recerca a desenvolupar per millorar el coneixement i predicció d'aquests fenòmens. La finalitat és identificar patrons i desenvolupar mesures preventives per protegir les persones i els bens materials.

L'estudi ha comptat amb la col·laboració dels catedràtics de la Universitat de Barcelona Javier Martín Vide i Xavier Úbeda, la coordinació d'Àngel Galán per a la recollida de les pedres i personal de les clíniques odontològiques Carme Tribó, Francesc Bibiloni i Gerard Torroella.