Els ports de Palamós i Roses rebran 82 creuers i gairebé 70.000 passatgers

Palamós

Data: 03/04/2025

La temporada de creuers a la Costa Brava s'ha iniciat aquest matí amb una doble escala a Palamós. El municipi espera rebre 67 escales i 65.000 creueristes fins a mitjan desembre. Entre Palamós i Roses calculen acollir 82 escales de creuer i gairebé l'arribada de 70.000 passatgers amb un impacte econòmic estimat de 6,6 milions d'euros al territori.

L'inici de la temporada de creuers a la Costa Brava ha coincidit amb una doble escala al port de Palamós. Segons les previsions, el port palamosí espera l'arribada de 65.000 passatgers i 67 escales de creuer. Conjuntament amb Roses, es preveuen 82 escales i gairebé 70.000 creueristes. Això suposa un increment del 31% en passatgers i d'un 41% en escales. Amb aquestes dades preveuen "la millor temporada".
 

Serà una temporada molt fructífera a la Costa Brava".- Manel Nadal, president de Ports de la Generalitat

A més, hi haurà onze vaixells que faran escala per primera vegada en un dels dos ports.

L'impacte econòmic s'estima en 6,6 milions d'euros. De fet, de les vint companyies de creuer que arribaran, el 85% són de gamma alta. Per tant, el perfil de visitants al territori serà de major poder adquisitiu.
 

Aquí a la Costa Brava apostem per creuers mitjans amb passatgers amb un alt poder adquisitiu i amb un retorn als nostres municipis molt important".- Lluís Puig, alcalde de Palamós

Enguany, l'activitat de creuers tindrà una durada de nous mesos, entre l'abril i el desembre. El 64% dels creuers vindran en temporada baixa mentre que un 36% ho faran en temporada alta. Precisament, la idea és que els creueristes ajudin a desestacionalitzar l'activitat turística.
 

Cada vegada la temporada es desestacionalitza més"

Els vaixells provenen un 40% de mercat nord-americà i un 60% europeu. En aquesta ocasió, al port de Palamós, el creuer Azamara Quest ha portat a bord 611 passatgers, majoritàriament nord-americans, però també canadencs, britànics i australians. En el cas de La Belle des Océans, els viatgers provenien de França i Bèlgica.

Entre els turistes, alguns han preferit visitar poblacions veïnes, d'altres passejar amb bicicleta o conèixer el municipi de Palamós.
 

 Una tercera part fan territori, és a dir, visiten Figueres, Púbol, Barcelona... però dues terceres parts o resten al vaixell o al municipi"


La Tonnie i en Win, d'Holanda expliquen que els agrada visitar poblacions petites, i per això s'han volgut quedar a la vila.
 

Ens agradar passejar per les ciutats petites i veure què podem fer"

En Kevin i la Paulina venen d'Anglaterra i tot i que no és la primera vegada que visiten Catalunya, sí que ho fan al Baix Empordà.
 

És la primera vegada que visito aquesta part d'Espanya, però quan era jove havia vingut de vacances a Lloret de Mar. Ara som grans i anem de creuer i aquí és on ens porten. Només anem a passejar per la ciutat i a veure què podem trobar"

La Wallet i en Mel, de Londres, reconeixen que és un viatge intens, però els ha interessat venir per descobrir nous indrets.
 

És un viatge intens. A Espanya i França anem a llocs on no hem estat abans. Per això estem interessats en aquest viatge. "

Ens agrada l'arquitectura i ens agraden els llocs més antics, els carrers estrets... ens agrada l'ambient. No fem els viatges organitzats, ens agrada fer les coses al nostre aire"

El president de Ports de la Generalitat, Manel Nadal, assegura que ja han arribat gairebé al topall de creuers. Aposten per una setantena de vaixells per tal de fer compatible l'activitat portuària amb l'activitat ciutadana. En aquest sentit, han recordat que estan treballant encara amb el Pla Director del Port.

Tenim un esborrany que no s'ha sotmès a exposició pública, però tenim un consens clar del què volem"

Per altra banda, Ports de la Generalitat ha finalitzat la reparació de la balisa verda situada al final del dic de recer del port de Palamós. El cos de l'esfera format per 19 anells de vidre exteriors, ha estat afectat per diversos temporals i calia adequar-lo. La reparació ha costat 90.000 euros. 

Comentaris (0)

*Per comentar es necessari estar registrat. Registra't o accedeix



Més articles de Economia