L’església Vella de Santa Cristina d’Aro, d’origen romà, i dotze monuments megalítics, majoritàriament situats a la zona de Romanyà de la Selva, seran declarats com a bé cultural d’interès local (BCIL). Els tretze elements seran els primers del municipi en obtenir aquesta figura de protecció, que es troba per sota de la nacional.
L’Església Vella es troba ubicada al nucli urbà de Santa Cristina. El seu origen és romà: mausoleu o edifici funerari. Va passar a ser església paleocristiana, i als segles VIII o IX, església d’estil preromànic. Al segle XI es va abandonar per una església nova a uns 300 metres. Respecte als elements megalítics, la majoria, vuit, es troben a la zona de Romanyà de la Selva, convertint-se en un dels agrupaments megalítics més importants del massís de les Gavarres, a més d’oferir una gran varietat de formes i tipus com, per exemple, cistes, sepulcres amb corredor o galeries cobertes.
La declaració de la figura de protecció l’ha d’aprovar el ple municipal acompanyat d’un informe tècnic, que ha estat encarregat a l’arqueòleg Xavier Niell. Un cop aprovada la protecció dels diferents elements, l’Ajuntament ho comunicarà al departament de Cultura de la Generalitat per a la seva inscripció al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. També als propietaris dels terrenys, ja que a excepció de l’Església Vella, la resta es troba en finques privades.
A part de l’interès històric dels elements, el govern cristinenc també es marca les fites de recuperar el patrimoni cultural, amb la seva conservació i treballs de difusió, a més de convertir-lo en atractiu turístic.
Santa Cristina compta actualment amb dos béns culturals d'interés nacional (BCIN): el castell de la Roca de Solius, a nivell arquitectònic, i el dolmen de la Cova d’en Daina, com a zona arqueològica.
Comentaris (0)