Localitzades fins a 35 tombes a l'entorn de l'església paleocristiana de Santa Cristina

Fa uns dies us vam parlar en aquest reportatge sobre les excavacions que estaven tinguent lloc a l'entorn de l'antiga església paleocristiana i necròpolis de Santa Cristina d'Aro. Doncs ja us podem dir que, fins ara, s'hi han documentat 35 tombes de diverses tipologies. Tot i que encara falten els resultats definitius de l'estudi, les professionals les situen a l'època d'alt medieval i tardoantiga.  

L'antiga esgésia paleocristiana de Santa Cristina d'Aro va ser descoberta durant els anys 60 quan es van iniciar les obres de construcció de la ubranització Serra-Sol. Ja en aquell moment es van evidenciar diferents fases constructives del temple i es van localitzar fins a tretze tombes. 

Molts anys després, concretament el 2007, un conveni amb la Universitat de Girona va permetre una intervenció arqueològica a l’interior de l’edificació cultual i a l'espai cementirial pel costat de llevant. En aquestes excavacions es van poder observar diferents fases constructives de l'església i també analitzar 27 tombes. 

A gairebé la totalitat d'aquestes tombes -un total de 25- se'ls va realitzar tasques de consolidació i reintegració l'any 2021. Però precisament durant aquells treballs es van localitzar 21 tombes inèdites o que estaven excavades parcialment. Per això el projecte de restauració no es va poder acabar. 
Ara mateix el que s'està fent és documentar arqueològicament les tombes evidenciades amb el clar objectiu de museitzar aquest espai, però durant aquestes tasques -que encara estan en marxa- encara s'han detectat més tombes. 

Les conclusions a les que s'està arribant és que a les cotes superiors hi ha un predomini d’estructures en caixa de pedres, i algunes d'aquestes fins i tot conserven les lloses de coberta. Pel que fa als esquelets que s'estan localitzant, es troben en un estat de conservació desigual.

En els casos que preserven restes òssies, es localitzen individus complets en connexió anatòmica, amb certes posicions forçades, on s’observen petits desplaçaments ossis compatibles amb un procés d’esqueletització en espai buit. 

Majoritàriament s'estan documentant esquelets articulats amb la presència d’altres ossos atribuïbles a més individus; fet que provaria la reutilització de les tombes amb un arranjament previ del continent funerari.

L’església antiga va ser substituïda a partir del segle X pel temple actual -d’origen romànic-, segurament per a satisfer les necessitats funeràries d’una població creixent.