El Museu d’Història de la Joguina de Sant Feliu es trasllada

Tomàs Pla, propietari de la col·lecció i fundador del Museu d'Història de la Joguina de Sant Feliu de Guíxols, ha decidit traslladar la seu del museu uns metres més enllà del carrer de la Rambla. Així, la casa modernista que va obrir les portes l'any 2000, ara les tanca de forma temporal fins d'aquí a uns mesos, quan estigui llest el nou emplaçament.

23 anys després d'inaugurar-se el Museu d'Història de la Joguina a Can Vilaret de Sant Feliu de Guíxols, el seu propietari, Tomàs Pla, ha decidit traslladar la col·lecció de joguines més extensa del Baix Empordà, a un altre edifici de la Rambla, a tan sols uns metres més enllà.

Així, la casa de Can Vilaret, propietat d'antigues famílies benestants al llarg dels segles i declarada com a patrimoni arquitectònic, ara torna a canviar d'amo, i tot i que Tomàs Pla no vol revelar el nom del nou propietari, assegura que ha deixat la casa en bones mans.

El motiu del trasllat, que ha portat al tancament temporal del Museu fins a aproximadament la Setmana Santa de l'any vinent, ja que serà un procediment laboriós, ha estat a causa de la jubilació del col·leccionista, que a més duu a terme aquest canvi d'etapa amb alegria i ganes.

L'afició de Pla per les joguines, doncs, va començar a partir de la construcció d'una maqueta de tren elèctric l'any 1982, que va anar ampliant fins a arribar a la col·lecció que té avui dia, formada per més de 10.000 joguines, majoritàriament de fabricació espanyola i en perfecte estat de conservació i funcionament, de les quals 2.200 estan exposades al públic amb l'objectiu de donar una visió històrica de l'evolució de la joguina espanyola, en el decurs dels darrers 150 anys.

De fet, Pla calcula que al nou Museu, hi cabran aproximadament 4.000 joguines, és a dir, quasi el doble que a l'anterior ubicació, i tenint en compte el que costa aconseguir una antiga joguina avui dia, i en bon estat de conservació, Pla encara hi dona més valor a la col·lecció aconseguida al llarg dels anys.

De moment, en Tomàs ja ens ha avançat el tipus de joguines que podrem trobar al nou emplaçament, com ninots de Madleman amb ambientacions fetes a escala; joguines de fusta i "Pepas" de la postguerra, de llauna de les firmes espanyoles Payá i Rico d’Ibi, les nines Mariquita Pérez, els teatres de Seix & Barral, els jocs de taula de la casa Borràs i les joguines de plàstic a partir de l’any 1952, entre d'altres.

A més, la gran maqueta de tren que es pot veure exposada al Museu, a la nova ubicació es podrà veure de manera completa, és a dir, encerclada per vidres per poder-ne apreciar bé, tots els detalls. El que el públic potser no sap, però, és que la gran majoria de joguines espanyoles, inclús les que es troben al Museu, són copiades d'un altre país.

Antigament, els joguets eren de fusta o de fabricació casolana. Quan es va poder tenir un fàcil accés a l'acer, es va poder començar a fer la fabricació a gran escala, amb la creació de noves empreses que va facilitar l'aparició de joguines a un preu raonable, al mateix temps que una classe mitjana en expansió se situava en condicions de comprar-les.

Així, quan parlem de la joguina de llauna sempre ens recorda uns temps passats on els nostres pares o avis jugaven amb uns objectes de colors vius i llampants, i durs al tacte però al mateix temps delicats, ja que es podien trencar fàcilment o era fàcil fer-se mal jugant amb ells. De fet, van ser un producte de la revolució industrial, que a les grans capitals era molt fàcil trobar-les, pel fet que hi havia moltes jogueteries.

Amb tot, l'artista Tomàs Pla ha decidit fer un canvi d'aires, i traslladar el seu museu un xic més a prop del mar. Tot i que es tracta d'un espai nou i sense història, en comparació amb la casa modernista de Can Vilaret, Pla té ganes de barrejar l'antic amb el modern, i incloure el màxim de peces que pugui de la seva col·lecció, en un lloc realment molt més fàcil de col·locar-les. D'aquí a uns mesos, doncs, el número de porta d'aquest lloc màgic passarà de ser el 50 al número 14 de la Rambla.