La platja de l'Estartit pateix una regressió costanera des dels últims 27 anys

Intervé: Josep Pascual, observador meteorològic de l’Estartit

L’Observatori de l’Estartit ha certificat una regressió costanera de 15 metres en els últims 27 anys. L’estudi, emprès pel topògraf Josep Pascual, s’ha realitzat sobre el terreny que compren la platja de l’Estartit fins a l’Illa Roja de Begur. Aquest apunta que una de les principals causes de la regressió és el descompactament de la sorra, causat majoritàriament per la neteja mecànica de les platges.

Comprovem el retrocés de la posició de la línia de la platja de l’Estartit a través d’un esquema proporcionat per l’Observatori [Veure vídeo]. Aquesta és la platja de l’Estartit l’any 1974, i aquí la veiem el 1997. Ara ens traslladem en el temps fins a l’any 2013, on alguns indrets de la zona costanera ja han desaparegut.

Fem la mateixa anàlisi més cap al nord, concretament a la zona de l’espigó. Aquí la situació és mitjanament diferent, ja que la costa va anar guanyant terreny fins a començaments del 2000. A partir d’aquí, comença la regressió.

Des de l’observatori, apunten que una de les principals causes d’aquesta pèrdua progressiva de la línia de la platja és la neteja mecànica de l’indret. Anteriorment, es recollien les deixalles de forma manual, fet que afavoria el compactament natural de la sorra. Ara, amb la neteja mecànica, aquesta es comporta com pols i amb la mínima llevantada o onatge la sorra marxa.

Una de les altres causes que podria haver incrementat la regressió costanera és la construcció de l’espigó a l’Estartit, el qual podria estar alterant el flux dels corrents marins. A hores d’ara és complicat aturar aquesta problemàtica, però no impossible. De fet, des de l’Observatori aporten dues solucions: reduir els efectes del canvi climàtic, que provoca un augment del nivell del mar, i d’altra banda apostar per la formació de dunes i xarxes-pantalla, ja que són eines molt útils per aturar la marxa de la sorra.