Verges cou a plaça la seva tradicional sopa

Intervé: Kim Cama, president de la Sopa de Verges

Hi ha qui celebra el carnaval ballant o disfressant-se i qui ho fa cuinant i menjant. Aquest és el cas del poble de Verges, que com cada dimarts després de carnaval ha sortit al carrer en un acte de germanor per menjar l'ancestral Sopa de Verges. 

La Comissió de la sopa de Verges és qui porta la batuta d'aquest ritual gastronòmic que comença, de fet, tres setmanes abans fent llenya, continua el diumenge abans amb la tradicional passada casa per casa per recollir els diners i els ingredients que s'abocaran als perols i que inclouen segí, ceba, grana, carn de vedella, porc, xai, pollastre i gallina i arròs i fideus i acaba el dia de la cuita. 

La comissió de la sopa la comença a coure a la plaça del poble ben d'hora al matí i la fa bullir durant una pila d'hores fins que aquest veuratge no apte per vegetarians agafa un gust fort i una textura espessa. És passat al migdia quan més de 2.000 persones vingudes d'arreu del territori fan cua pacientment amb els plats commemoratius de la festa o tot tipus de recipients per poder tastar aquest caldo irrepetible que només es prepara un cop l'any.  

En total es couen 26 perols de sopa, 24 dels quals es serveixen a plaça. Els altres dos, es porten als restaurants de la vila. 

La recepta de la Sopa de Verges passa de generació en generació i, de fet, té els seus orígens a l'Edat Mitjana, quan els senyors feudals atipaven els treballadors preparant-los per l'abstinència de la Quaresma amb un caldo que incloia tot allò que tenien al rebost. Una altra història és la de la sopa de pedres on tothom aportava el que bonament podia i de tot se'n feia una barreja.