RESUM 2019-POLÍTICA: Desafiar l'Estat Espanyol amb urnes són més de 10 anys de presó

No s'ha embutxacat diners, ni ha participat en una violació en grup, però ha estat condemnada a més anys de presó que Iñaki Urdangarín o La Manada. 2019 ha constatat que participar en un Govern que desafia l'Estat Espanyol posant urnes que havia prohibit, com la Torroellenca Dolors Bassa, són més de 10 anys de presó.

La Sentència del Procés va caure com una gerra d'aigua freda a un independentisme que el 2019 ha seguit defensant-se d'actuacions judicials en contra.

El 14 d'octubre el Govern de l'1O i la Presidenta del Parlament cessats pel 155 i els activistes Jordi Sánchez i Jordi Cuixart van ser condemnats per sedició, malversació i desobediència per haver impulsat l'1O i les protestes contra les actuacions judicials que volien impedir un Referèndum il·legal.

Condemnes dures, errors processals, protestes

El Tribunal Suprem presidit per Manuel Marchena va dictar condemnes molt dures amb Oriol Junqueras com el més malparat sentenciat a 13 anys de presó. Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull han de passar 12 anys entre reixes; Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull 10 anys i mig, i Jordi Sánchez i Jordi Cuixart  9 anys de presó. En canvi, Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó van esquivar presó però no fortes multes i inhabilitació.

L'anomenat Judici del Procés va aixecar una gran expectació mediàtica. La presència de l'extrema dreta de Vox com acusació particular, la interpretació dels fets que va fer la Fiscalia o errors processals com atribuir a Dolors Bassa competències en Ensenyament van indignar el sobiranisme. La Sentència va aixecar una onada de protestes intermitents que encara avui dura i que al Baix Empordà va tenir el seu epicentre en la Vaga General del 18 d'Octubre. Aquesta va tenir un seguiment desigual segons el sector però es va deixar notar al petit comerç, administració pública i Ensenyament.

La Sentència del Procés i la llista cada cop més gran d'empresonats i empresonades ha fet tornar a veure concentracions de suport a places de pobles i ciutats, algunes amb humor, com la que van fer el setembre a La Bisbal en resposta a les acusacions de terrorisme contra 7 activistes dels CDR.  

Alcaldes als jutjats

Que 2019 seria un any judicial per l'independentisme va quedar clar de bon començament. El 16 de gener la Guàrdia Civil va detenir l'Alcalde de Verges, Ignasi Sabater i 18 persones més acusades d'aldarulls en el tall de les vies del TAV a Girona l'aniversari de l'1O. Les detencions es van fer de bon matí amb agents encaputxats sense identificar i cotxes sense. El Govern Espanyol va haver de comparèixer per defensar l'actuació en boques del Ministre de l'Interior Fernando Grande-Marlaska i la delegada Teresa Cunillera.

El batlle vergelità, que va resultar ferit en un braç, sempre ha negat la seva participació als fets.

El que ja s'ha jutjat és el cas de les punxades de rodes que hi va haver a Verges fa dos anys on l'únic encausat era l'Alcalde per unes declaracions que van ser considerades Odi a la Guàrdia Civil per part  de la Fiscalia. El Juliol el Jutjat de La Bisbal els va esmenar la plana afirmant que eren "desafortunades" però en cap cas delicte i va absoldre el batlle.

Al periple judicial d'aquest 2019 s'hi ha de sumar encara les darreres fuetejades de la persecució d'Alcaldes per haver facilitat urnes l'1O. El Març i Maig la justícia va absoldre Josep Piferrer i Lluís Sais, acusats de desobediència.

Agressió a C's, acusacions falses contra Robert Huertas

Si l'independentisme denuncia persecució judicial, Ciutadans denuncia assetjament al carrer. El gener passat el partit va veure com es boicotejava un acte de partit a Torroella, que La Forja va considerar una provocació. La delegació espanyolista, amb el Diputat Carlos Carrizosa al capdavant, va patir insults, amenaces i un parell de membres agressions físiques, de les quals els convocants del boicot se'n van desmarcar.  D'aquestes, els taronges van acusar el llavors edil cupaire, Robert Huertas. Una acusació que ell sempre va negar i que el jutge li va donar la raó quasi un any després quedant absolt.

La tensió al carrer també es va viure un any més a Verges. Després de molts dies aguantant com comandos ultradretans arrancaven estelades del poble, el maig un grup de veïns i veïnes s'hi va enfrontar. Els Mossos van haver d'intervenir.

Els ultres també s'han deixat notar a Palafrugell i Palamós on han aparegut al llarg de l'any pintades amb amenaces als alcaldes republicans i simbologia feixista.

Un bon propòsit pel 2020 seria treure la política de les sales de vistes i presons i tornar-la als plens i parlaments.