La vaga general del 21F: Quan, qui, com i per què?

Intervé: Carles Benguerel, portaveu de la Intersindical CSC

La Vaga General convocada aquest dijous no ha estat oficialment una protesta contra el judici del procés tot i que és evident el rerafons polític de la mobilització, que de fet és el que ha primat en la majoria de concentracions.

A l'Estat Espanyol les vagues per motius polítics són il·legals i per això els convocants han estat molt insistents en defensar la naturalesa laboral de la protesta. Una naturalesa laboral avalada judicialment amb el precedent similar del novembre del 2017 que va donar la raó a la Intersindical davant la demanda de prohibició de la Patronal.

La convocatòria de Vaga té 5 punts: La Derogació de la Reforma Laboral aprovada per l'anterior Govern Espanyol del PP, la fixació d'un salari mínim català de 1.200 euros mensuals, la recuperació de les lleis socials suspeses pel TC, la recuperació dels drets laborals i salarials perduts pel funcionariat en els darrers anys i per la fi de la bretxa salarial entre homes i dones.

Un dret laboral fonamental

Fer vaga és un dret laboral fonamental i de decisió individual. Per això tothom té dret a fer-la sense necessitat de comunicar-ho a l'empresa, la qual no pot prendre represàlies contra els treballadors.

Fer vaga implica que el treballador no cobrarà el dia en qüestió, no cotitzarà a la seguretat social per aquella jornada i també té conseqüències proporcionals sobre els complements salarials, però no sobre l'antigüitat, vacances o permisos.

Serveis mínims

En alguns sectors de serveis públics bàsics com són ensenyament, sanitat, transports públics, forces de seguretat i equips d'emergència són obligatoris uns serveis mínims que fixa la Generalitat.

En el cas de l'ensenyament als centres educatius hi haurà d'haver com a mínim una persona de l'equip directiu i un docent per cada sis aules. A les llars d'infants s'ha de garantir el servei d'un terç de la plantilla.

En el cas de la sanitat, s'han de garantir el 100% de les urgències així com diverses proves.

Mobilitzacions i sindicats que hi donen suport

En paral·lel a l'aturada lobral les entitats convocants i que hi donen suport han convocat un seguit de concentracions i actes paral·lels. A les 12h es fa una crida a convocar-se davant dels ajuntaments i a les set del vespre hi ha cinc manifestacions unitàries a cada una de les capitals de província i terres de l'Ebre.

La mobilització va ser registrada i promoguda per la Intersindical-CSC, un sindicat minoritari, però que ja ha estat responsable d'anteriors aturades laborals com la de novembre del 2017. Altres sindicats com l'USTEC (majoritari en l'Ensenyament), la sectorial d'educació de la CGT, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Sindicat d'Estudiants i Unió de Pagesos han fet costat a la Intersindical. Els partits i entitats independentistes s'hi han mostrat favorables i entitats com l'Associació de Defensa de les Institucions Catalanes, Universitaris per la República i el Consell per la República també l'han promogut.

Els sindicats majoritaris a Catalunya, UGT i CCCO se n'han desmarca.