Les confraries de pescadors gironines es consoliden en el model català de gestió pesquera

Un any després de la posada en marxa del Decret de governança de la pesca professional a Catalunya els pescadors gironins es mostren satisfets del seu procés d’implantació, que els ha permès per primera vegada seure a la mateixa taula de presa de decisions juntament amb l’administració, la societat científica i la societat civil (tercer sector ambiental), amb el mateix poder de codecisió. 

Així ho va manifestar el president de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, Toni Abad, en el transcurs de la jornada d’anàlisi del sector pesquer gironí que es va fer dissabte a Sant Feliu de Guíxols. Abad va ressaltar el compromís de l’administració per desenvolupar polítiques conjuntes per millorar l’activitat de la pesca extractiva a la Costa Brava, com ara la implementació de les Organitzacions de Productors Pesquers (OPP) i l’impuls de programes socioeconòmics específics per al sector, entre d’altres. 

De la seva banda, el Director General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Sergi Tudela, va destacar la capacitat d’emprenedoria dels pescadors catalans, i va emplaçar a les confraries gironines a seguir treballant en aquest model pesquer que persegueix el rendiment màxim sostenible a través de la incorporació de mecanismes innovadors, i basat en el control de l’esforç pesquer de manera sostenible amb el medi marí. 

El cas paradigmàtic de la sípia com a model de cogestió pesquera 
Un dels exemples que il·lustren l’èxit d’aquest model de gestió pesquera participativa, únic a Europa i guardonat per l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) el setembre passat, és el de la pesca de sípia a les badies de Pals i Roses. El representant de la confraria de l’Estartit, Climent Oliveira, va destacar que gràcies al nou pla de gestió que s’està aplicant les captures han augmentat notablement, sobretot pel que fa a la qualitat del producte que se n’extreu. Això ha estat possible acordant una talla mínima dels exemplars, acotant les llicències autoritzades per a la pesca de la sípia i aplicant l’època de veda sol·licitada per les pròpies confraries, entre d’altres mesures. 

Els bons resultats dels plans de gestió també es fan palesos en el cas de la gamba de Palamós. Antoni Albalat, de la confraria de Palamós, va explicar que el sector està mantenint el nivell de captures de fa 10 anys, malgrat que el nombre de barques s’hagi reduït en un 30% en aquest temps, una circumstància que també es dona Llança, segons va explicar el seu representant, Jordi Fulcarà. Tots dos van coincidir en la importància de treballar agrupats en OPP i amb models de cogestió com l’actual, que els permeten un nivell de participació en la presa de decisions inèdit fins al moment. 

Una altra iniciativa que es vol implementar a les confraries de pescadors gironines, amb l’objectiu de garantir que l’activitat sigui sostenible des del punt de vista mediambiental, econòmic i social, és la unificació de les caixes s’utilitzen per posar el peix. Aquesta acció facilita als compradors el retorn dels envasos i reforça la imatge de marca, segons van explicar Lluís Sureda, de la confraria de l’Escala i Carmelo Martínez, patró major de la confraria de Sant Feliu de Guíxols. En aquest sentit, a principis d’any les confraries de pescadors de Blanes, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, l'Escala i Roses van participar amb la resta de confraries d’encerclament catalanes, en un intercanvi de coneixement i experiències en la gestió i la comercialització de la pesca d'encerclament entre el País Basc i Catalunya. 

Més de 50 projectes finançats pel GALP 
Un dels instruments més eficaços per augmentar la competitivitat del sector pesquer i garantir la sostenibilitat dels ecosistemes i els recursos marins és el Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Brava (GALP), una entitat público-privada liderada pel sector pesquer gironí a través de les Confraries i la Federació Territorial de Girona. 

Des de l’any passat i fins avui, aquesta associació ha finançat 54 projectes de desenvolupament econòmic sostenible dels municipis pesquers, així com de formació i capacitació dels professionals que s’hi dediquen.  

La gerent de GALP, Anna Masdeu, va destacar el paper de l’associació en l’execució de projectes estratègics pel sector, en una clara aposta per desenvolupar al litoral de la Costa Brava unes activitats econòmiques sostenibles i compromeses amb la protecció i conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural, buscant la confluència de les polítiques ambientals i socioeconòmiques