La Drogueria Farreny: 150 anys d’històries i tradició

Raül Martín Moreno

Aquest 2025, la Drogueria Farreny de la Bisbal d'Empordà celebra 150 anys d'història com un dels comerços més antics de la ciutat. Amb sis generacions al darrere, aquest establiment ha superat moments difícils com la Guerra Civil i la postguerra, preservant l’essència familiar i la tradició de passar el negoci de pares a fills.

Segur que algun cop n’has sentit a parlar d’una drogueria. Establiments que avui dia perduren i que tenen el seu racó als municipis. L’essència d’un negoci és passar-lo de generació en generació per mantenir l’esperit de qui ho va fundar. Si aquest 2025 encara hi ha una drogueria que continua en actiu des del 1875 s’ha d’anar a la Bisbal d'Empordà per conèixer la Drogueria Farreny. Cent cinquanta anys d'atenció al públic, de venda de productes i sobretot d’essència que ha anat passant de pares a fills. Per conèixer bé la història ho explicarà la quarta generació dels Farreny com és en Robert Vilà i Farreny, qui va ser propietari de la botiga.

La raó és que la Drogueria Farreny ha tingut moments complicats al llarg de la seva història, però un d’ells i asseguren que el que més va ser l’època de la Guerra Civil Espanyola i tota la postguerra. Molts anys d’històries, d’anècdotes, de gent que ha passat per la botiga que no es podria explicar en poc temps, però que significa i molt el saber que les generacions següents passaran a càrrec de la drogueria.
 
En Robert Vilà i Farreny va començar a treballar a Can Farreny a l’època del centenari de l’establiment. Vilà i Farreny explica una de les curiositats que més li van marcar amb el pas dels anys. A l’altura del 2015, en Robert Vilà va deixar de ser propietari a ser col·laborador de Can Farreny per deixar-li la propietat a en Marc Vilà, el seu fill.
 
Una cinquena generació que ja compta amb una sisena i que n’estan ben orgullosos de poder explicar-ho. Ni més ni menys que 150 anys són els que la drogueria Farreny celebren aquest any amb motius de celebració per ja no només celebrar els anys, sinó el no perdre la tradició de passar el negoci als fills.