La Bisbal d’Empordà commemora els 150 anys del seu Foc

Enguany fa cent cinquanta anys del Foc de la Bisbal d'Empordà. Així, del 3 al 6 d’octubre, de dijous a diumenge, el municipi acollirà un ampli ventall d’actes commemoratius dels fets del 6 d’octubre de 1869. «És important que com a bisbalencs i bisbalenques i com a capital de comarca del Baix Empordà, no oblidem fets d’unió col·lectiva com els del 6 d’octubre de 1869», va declarar l’alcalde Enric Marquès.

Les activitats arrencaran el dijous amb la presentació dels actes commemoratius al Teatre Mundial, que acollirà la projecció del documental de Quim Paredes sobre els actes de celebració del Foc de la Bisbal. L’endemà, divendres, en Jordi Frigola i Arpa farà la xerrada ‘Què volien els republicans federals bisbalencs l’any 1869’, amb una mostra de documents i notícies que tindrà lloc a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà.

El cap de setmana arrencarà amb la inauguració de l’exposició ‘La ceràmica de la Bisbal en temps de revolta: burgesos i menestrals’. Serà el dissabte a partir de les 12 h, al Terracotta Museu. A la tarda (17 h) tindrà lloc la Ruta del Foc de la Bisbal, partirà de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà amb una visita guiada i un recorregut pels llocs emblemàtics dels fets de 1869: s’aniran seguint diverses plaques commemoratives que s’han instal·lat al municipi.

Més tard, a les 18 h serà quan tindrà lloc un dels plats forts del dissabte: el toc commemoratiu de sometent des d’un total de 5 campanars de la Bisbal i rodalies (Cruïlles i Corçà). Aquest acte s’ha desenvolupat amb l’assessorament de Xavier Pallàs, expert en campanars i campanes.

Mitja hora després, a les 18.30 h a la plaça de la Llibertat, arrencarà la marxa del Foc de la Bisbal amb la Bisband acompanyada de timbalers. El dissabte culminarà al Teatre Mundial amb una audició musical a càrrec de la Cobla de l’Escola de Música Municipal Conrad Saló, amb composicions commemoratives del Foc de la Bisbal, amb la col·laboració del Cor Carreras Dagas i amb una creació contemporània composada per Emili Bosch i lletrada per Pere Maruny.

La darrera jornada, diumenge, arrencarà amb una marxa cap al Cementiri bisbalenc per retre homenatge als republicans federals morts al Foc de la Bisbal: la sortida serà, a les 10.30 h, caminant des de la plaça de l’Ajuntament. Al cementiri es faran uns parlaments amb ofrena floral i la Cobla Conrad Saló interpretarà una marxa fúnebre de l’època, composada per Manuel Llenas.

Seguidament, a la plaça de la Llibertat, hi haurà una audició de sardanes bèl·liques recuperades amb la Cobla Conrad Saló i la rebuda de participants a la Caminada Memorial Isabel Vilà. A les 14 h es farà un dinar popular al Passeig Marimon Asprer (es poden comprar tiquets a 15 euros, al Mundial i a Loteria Viñolas). Les activitats culminaran amb l’espectacle teatral ‘Isabel Vila al Foc de la Bisbal’, a càrrec de Carme Sansa i Toni Strubell: a les 19 h, al Teatre Mundial.


El Foc de la Bisbal de 1869
Amb l’esclat de la Revolució de Setembre de 1868, que va destronar Isabel II i el seu règim, va arrencar un període que es va anomenar democràtic. Els republicans que al costat dels liberals progressistes havien col·laborat en la Revolució van sentir-se traïts quan les Corts Espanyoles van aprovar una Constitució centralista i monàrquica el juny de 1869. Les ordres de revolta que va llançar el partit i la proposta de reunir-se a les capitals de comarca per després anar a ocupar Girona van fer que a la Bisbal s’hi apleguessin prop de 3.000 persones de diversos municipis del Baix Empordà, de Cassà de la Selva, de Llagostera... Quan van saber que les altres comarques no havien respost van decidir resistir a la Bisbal, després de proclamar la República Democràtica Federal. Un bon contingent de l’exèrcit de la guarnició de Girona va atacar la Bisbal per esclafar la revolta del 6 d’octubre de 1869.

L’alçament republicà federal va tenir ressò a la premsa internacional i va ser força comentat l’anomenat Foc de la Bisbal. El resultat va ser un triomf de tots els combatents que s’havien concentrat a la vila bisbalenca: l’exercit governamental atacant es va retirar a Girona a buscar més reforços davant l’aferrissada resistència dels combatents a les barricades, després d’haver capturat amb engany el diputat Pera Caimó, de Sant Feliu de Guíxols, qui presidia la Junta Revolucionària del districte concentrada a la Bisbal. Finalment, quan l’exèrcit del govern tornà a la població amb més nombre de soldats, els republicans es van dispersar, veient-se en inferioritat numèrica davant d’un exèrcit regular ben armat.

Restauració del Mausoleu en memòria a les víctimes al Cementiri de la bisbal
Una de les actuacions que ha dut a terme l’Ajuntament amb motiu del 150è aniversari del Foc de la Bisbal és la restauració del Mausoleu en memòria a les víctimes dels Fets del 6 d’octubre de 1869: s’ha fet un sorrejat adaptat al monument, s’han pintat les baranes, s’han reparat les jardineres i s’hi han plantat lantanes. 

Els qui van morir lluitant o, per motius derivats del conflicte, van ser enterrats al cementiri vell de la Bisbal d’Empordà. L’any1888 el municipi va voler retre’ls homenatge i per aquest motiu van encarregar a l’escultor Ramon Casal la construcció d’un monòlit commemoratiu, monument fet de pedra artificial de base quadrada que s’estreny a mesura que agafa alçada donant-li una estètica d’obelisc. A la seva part superior hi ha dipositada l'urna on es diu que es guarden les despulles de les persones difuntes. Les despeses econòmiques generades per aquesta obra, van ser sufragades mitjançant les aportacions de la ciutadania. L’any 1931 el monument va ser traslladat al nou Cementiri Municipal, que es troba indicat a un trencall de la carretera GIV 6441 que va de la Bisbal a Fonteta.