Dissabte s’inaugura l’exposició del projecte d’art vinculat al Life Pletera

Aquest dissabte 19 de maig, a les 19 h, s'inaugurarà al Museu de la Mediterrània (Espai Montgrí), l'exposició «Lloc, memòria i salicòrnies», una mostra de les intervencions artístiques desenvolupades en el marc del projecte Life Pletera (2014-2018). La proposta d’intervencions ha estat comissariada pel professor i crític d’art Martí Peran i ha comptat amb la participació de 5 artistes —Jordi Morell (Salt, 1975), Joan Vinyes (Torroella de Montgrí, 1954), Esteve Subirah (Ullà, 1975), Isadora Wilson (Santiago de Chile, 1984) i Ivó Vinuesa (Barcelona, 1975).—que han fet un seguiment personal de l’evolució dels treballs de desurbanització i restauració ambiental de la maresma de la Pletera. Amb aquesta iniciativa s'ha volgut imbricar l’acció cultural en l’interior d’un projecte de caire científic, contribuir a rumiar la noció de paisatge de manera complexa, afavorir una aproximació a les memòries del lloc, problematitzar la pròpia idea de regeneració i contribuir a la difusió d’una intervenció paisatgística amb vocació pública.

Per desenvolupar el projecte s’ha buscat la complicitat d’artistes de diferents disciplines per tal que puguin aportar una visió heterogènia de l'espai en transformació. Tots ells, no obstant això, tenen en comú el fet d’haver treballat o de donar molta rellevància en els seus treballs a conceptes com paisatge, lloc, límit, frontera, memòria o usos de l’espai. Els seus treballs s'han desenvolupat durant el procés d’execució de les obres de desurbanització i restauració de la Pletera, i es materialitzen en diferents suports, espais i intervencions. Al Museu de la Mediterrània podrem veure fins al 25 de juny el resultat d'aquest diàleg, força inèdit, entre l'art, la ciència i la gestió del territori.

Diàleg entre art i ciència
Segons ha destacat el comissari, Martí Peran, en aquesta iniciativa s'ha produït una anomalia, la d'incorporar en el procés de regeneració natural una sèrie d'intervencions artístiques, cosa que no és gaire habitual: «Una estratègia ordinària faria pensar que , tal i com s'esdevé en molts entorns urbans, l'art apareix a posteriori, quan l'actuació científica, seriosa i professional ja ha enllestit la feina i es considera interessant injectar unes empremtes de caràcter estètic que museïtzin l'entorn objecte de l'actuació per tal de fer-lo més atractiu. En aquest cas, la metodologia de treball ha estat del tot diferent. Els projectes artístics s'han plantejat com a processos de recerca desplegats durant i en l'interior mateix del procés de regeneració natural, afavorint d'aquesta manera que l'aproximació a l'entorn dels uns (científics) i els altres (artistes) esdevingués un diàleg capaç de reorientar la tasca de tots els protagonistes.