Coneixem la història rere les obres de l’artista calongina Christie Demeuldre

Visitem la casa i estudi de la Christie Demeuldre, una de les artistes de Calonge que aquest divendres 9 de juny, exposarà la seva obra al Castell de Calonge on es presentarà l'art de l'exposició col·lectiva d'artistes de Calonge i Sant Antoni anomenada NATURA, ART I POESIA. On la natura serà la gran protagonista. Però pel recorregut artístic de la Christie, la natura no ha estat sempre la protagonista, tot i que ara és un dels temes principals de les seves obres. Coneixem la història de la Christie de més a prop, ja que ella, tot i que sempre ha estat lligada al món artístic, no s'ha dedicat a pintar professionalment fins ara.

La Christie Demeuldre, resident a Calonge, va començar a estudiar per a patronista industrial i disseny de roba, cridada per l'atenció de l'art de dibuixar. Un cop va arribar a la Costa Brava, va sentir una frustració professional en veure que no podia entrar a treballar de la seva professionalitat a les instal·lacions de Tordera, ja que hi va entrar una altra persona. Davant aquesta situació, la Christie va treballar d'altres coses, però també va escoltar al seu entorn el qual l'animava a tornar a l'art de dibuixar. En aquest moment, va ser quan va decidir reinventar-se i buscar una pràctica més creativa que li permetés dibuixar. Va ser així com va començar a endinsar-se en l'art del tatuatge.

Després d'estalviar per poder comprar una primera màquina de tatuatge i fer proves, va animar-se a comprar més equipament per començar a tatuar a persones de confiança. I així, a poc a poc, va trobar-se amb prou quantitat de clients per a plantejar-se l'obertura d'un estudi de tatuatge a Calonge.
Va obrir l'estudi embarassada del seu tercer fill, però poc després va arribar el confinament per la covid. El que els va comportar a tancar més de quatre mesos el negoci i estudiar tota l'adaptabilitat de les restriccions sanitàries. Tot plegat, explica, un sobreesforç que l'anava afectant una mica més cada dia i la feia viure amb molta ansietat.

"Vas patint en silenci i sortir d'aquell pou tan fosc és molt dur"

A poc a poc, es va veure envoltada per una situació en la qual tot el que veia que estava passant i voler ajudar a tot el que estava en el seu entorn la va començar a superar: com cau el negoci, com fallen els clients pels diferents confinaments perimetrals, etc. Tot plegat va suposar-li una ansietat generalitzada des que començava el dia fins que acabava. La cosa va anar creixent fins que els pensaments intrusius i catastrofistes van apoderar-se de la ment de la Christie. Arribant al punt que un dia, paralitzada a la cadira de casa, no va poder anar a treballar. Va començar a tenir poques forces per fer les tasques quotidianes com fer el dinar, arreglar-se o cuidar-se.

Un cop ella es va adonar del que estava patint, va decidir fer el pas i demanar tractament psicològic per la Seguretat Social. Del qual explica que, tot i que hi ha grans professionals, no hi ha els suficients. Les cites de la Christie eren cada 2 o 4 mesos, defensa que "una persona en l'estat que estava jo viu per obligació perquè no pot aconseguir la pau, i no pot tenir una cita cada tant de temps". Finalment, va aconseguir tractament amb una psicòloga de Calonge que si es va veure en cor de fer presencialment i va ser qui li va fer la pregunta clau: Per què no tornes a pintar?

"Ara, he fet les paus amb el món, que és el sentiment contrari al que sentia durant la pandèmia: que tot el de fora era dolent i representava la mort imminent"

Davant la situació econòmica i de salut de la Christie, va seguir els consells de la psicóloga de tornar a la normalitat a petites passes. Com per exemple, fent petits tatuatges. Mai dels grans per por a deixar-ho a mitges o no presentar-se a les cites amb els clients. Així que, a poc a poc, va assolir sentir-se més tranquil·la, el que li va permetre començar a pintar a casa seva. Als principis d'aquesta etapa amb els quadres, la Christie va comprar quatre pintures per restaurar mobles i quadres que es trobava com a entreteniment. Però a poc a poc, sense adonar-se'n, va començar a utilitzar les teles en blanc com una teràpia per exterioritzar els seus sentiments. Així va començar a crear un repertori de quadres que expressaven la seva ansietat amb els colors més foscos de les paletes. A poc a poc aquests colors van anar evolucionant, creant una transició cap a colors més vius. Així com la temàtica dels seus quadres. Ara, la Christie ja pinta naturalesa i ho fa amb els colors que aquesta presenta.

La passió que la Christie sent quan pinta, la recorda als seus inicis amb el dibuix quan era petita. Ara que pinta diàriament, creu que el patronatge i el tatuatge han estat camins que ella ha escollit per tal de buscar una professió més enllà del dibuix en si. Defensa que el patronatge és massa tècnic i el tatuatge et fa adaptar als desitjos del client. Tot el contrari que la pintura, que li permet expressar-se ella mateixa.

Ara, aquest pròxim 9 de juny al Castell de Calonge, la Christie serà una de les artistes expositores amb NATURA, ART I POESIA. Demeuldre ho explica contenta, ja que creu "que és el principi d'una cosa més gran" i que treballarà per informar-se del funcionament del món artístic tot i que li costi arrencar.