Teresa Juvé: "Us desitjo que la vida no sigui tan dura"

El públic de l'auditori va restar dempeus davant una escriptora i pedagoga que ha vist desfilar la història recent d'Europa. Teresa Juvé, en el dia abans del seu 101è aniversari, va protagonitzar l'acte de cloenda de l'Any del seu centenari. La commemoració, que fou aprovada per la Generalitat i ha transcorregut al llarg del 2021, va voler posar sota el focus la trajectòria vital i professional de Juvé, així com la seva màxima en la lluita per la llibertat.

Porta arrelada la passió per l'escriptura
La trobada va gaudir d'una rellevància especial, gràcies a l'actual situació creativa de l'autora. I és que l'escriptora establerta a Esclanyà, s'assenta encara cada dia davant de l'ordinador per continuar narrant històries. Només en el transcurs del 2021 ha publicat 'El degollador de Vallvidrera' i 'La ruta de la mort'. A més, durat l'acte es va fer palès la senzillesa que irradia l'empordanesa. 

Una vida en la cerca per la llibertat
De fet, 100 anys donen per molt. Els seus inicis es remunten al 1921 a la capital madrilenya. Fou el seu pare qui li traslladà la passió per la literatura a través de les obres de grans clàssics com Joan Maragall o Josep Carner. En esclatar la Guerra Civil, Juvé i la seva família van haver de fugir a França, país on cursarà els estudis de Filologia i Literatura Comparada. El 1941, en plena Guerra Mundial, va formar part de la resistència francesa contra els nazis, i serà uns anys més tard, però encara lluny de Catalunya, quan va conèixer el que serà l'amor de la seva vida, el dirigent socialista, Josep Pallach. Amb el franquisme en les seves hores baixes va decidir tornar de l'exili. A Catalunya, en concret, es dedicarà a la docència, sense deixar mai l'escriptura de banda.

"Més referents com ella"
Ara, la guardonada amb la Creu de Sant Jordi i finalista del Premi Nadal, gràcies a "L'aiguamort a la ciutat", ha estat partícip de la desena d'esdeveniments empresos amb motiu de l'Any Teresa Juvé. Durant l'acte de clausura, celebrat al Museu del Suro de Palafrugell, es va posar de manifest "la importància de tenir-la com a referent, sobretot, per a les generacions de joves".