INTERVÉ: Jordi Perales, activista pels drets del poble gitano i l’antigitanisme.
Pètals de flors als rius i veles en memòria dels avantpassats marquen el Dia Internacional del Poble Gitano. En concret, fou ara fa 50 anys, un 8 d'abril del 1971, quan diversitat de mirades i pensaments van convergir en el Primer Congrés Mundial Romaní celebrat a la bulliciosa Londres. La trobada va suposar un abans i un després per la comunitat gitana, sobretot en l'aspecte identitari. De fet, es va adoptar una bandera i un himne pel poble, a la vegada que es va establir el romaní com a llengua oficial.
Són els colors verds del camp i blau del cel, acompanyats d'una roda vermella, en record als seus orígens al subcontinent indi i al posterior viatge, que configuren la bandera de la Unió Gitana romanesa. Pel que fa a l'himne, es titula 'Gelem, gelem' i es tradueix com a 'Vaig caminar, vaig caminar'. La procedència de la melodia no és clara, i encara que existeixen diverses històries entorn d'ella, la lletra pretén ser un record de les víctimes gitanes per part del nazisme.
Si tornem a l'actualitat, la comunitat representa la minoria ètnica més important d'Europa, i s'estima que arreu del món hi ha més de 10 milions de gitanos i gitanes. Tot i la presència centenària del poble al Baix Empordà, asseguren que avui dia encara perviu el racisme institucional. Una situació, sovint invisibilitzada, que segons afirmen, perllonga estigmes i estereotips de generació en generació. Tanmateix, actualment creixen les veus cap a una revolució gitana a favor de la lluita dels drets i liderada per les dones.
Comentaris (0)