La Generalitat, segons informa el Diari de Girona, ha comunicat a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí que ha iniciat els tràmits i disposa del pressupost per adquirir la base Loran de l'Estartit. D'aquesta manera l'antiga base militar nord-americana passaria a ser novament de titularitat pública i es preservaria el seu entorn inclòs en el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Les seves parets s'alcen com a testimoni d'una vigilància exercida en temps de la guerra freda enmig de la Costa Brava. En concret, l'antiga base Loran de l'Estartit fou cedida als nord-americans a principis dels anys '60, després que el règim franquista expropies els terrenys. Així, des del parc natural del Montgrí, els militars utilitzaven el Sistema de Navegació de Llarg Abast per desxifrar les ubicacions dels vaixells. Tanmateix, la desescalada de la tensió amb Rússia i la posterior arribada de la localització GPS va propiciar l'abandonament de les seves dependències.
Un cop van marxar els americans, la base Loran va recaure a les mans del Ministeri de Defensa. El departament, en concret, va emprendre fins a 4 subhastes per vendre-la i aquest setembre, va ser adquirit per un ciutadà francès per 400.000 euros. En aquest període de temps es va produir un estira-i-arronsa entre l'administració central i l'Ajuntament de Torroella perquè els cedissin les 35 hectàrees. Ara, la Generalitat vol exercir el dret de retracte amb la voluntat de tornar els terrenys a mans públiques.
La peculiaritat recau que la base està ubicada dins un parc natural, i per això, la Generalitat pot efectuar la recompra. Així és com fonts del consistori empordanès han assegurat que el govern ha donat llum verda per iniciar els tràmits i que alhora compten amb el pressupost necessari.
Des de l'EMD de l'Estartit han notificat "que actualment l'espai està molt degradat", però que la voluntat és conservar part de les edificacions per a usos vinculats al parc.
A la base Loran tothom ha emès la seva particular opinió. Entitats com Gent del Ter o Sos Costa Brava han denunciat a l'ACN que les subhastes es van emprendre en contra de 3 resolucions del Congrés dels Diputats, les quals "obligaven el Ministeri a cedir els terrenys a l'Ajuntament".
Comentaris (0)