D'on ve la tradició de menjar 12 raïms per celebrar l'entrada al nou any?

Ja estem a les acaballes del 2024 i això vol dir que la ciutadania ja s'està preparant per acomiadar l'any i per donar la benvinguda al 2025. Entre els preparatius hi ha el sopar, la roba, i la tradició més important: els 12 raïms. Avui us expliquem la principal teoria dels inicis d'aquesta tradició. 

Arriba el 31 de desembre i amb ell l'esperada nit de Cap d'Any, un moment per reunir-se i celebrar plegats l'arribada del nou any tot cantant, brindant, i menjant-se els dotze grans de raïm a ritme de les campanades que sonen a les 12 en punt de la nit. Es tracta d'una tradició que pràcticament tots fem, amb alguna excepció de persones a qui no els agrada aquesta fruita i busquen altres alternatives originals. Però sigui amb el que sigui, les dotze campanades han d'anar acompanyades d'algun aliment per entrar a l'any amb bon peu. I acabar-se'ls a temps és imprescindible. 

Això ho fem any rere any, però, us heu preguntat mai d'on ve aquesta tradició? La tradició de menjar dotze grans de raïm la vigília de Cap d'Any és un costum molt arrelat a Espanya i també a alguns països llatinoamericans. Si bé pot semblar una tradició ancestral, el seu origen es remunta a principis del segle XX i està lligat a una enginyosa estratègia comercial per a donar sortida a un excedent de producció.

El 1909, les vinyes d’una regió d’Alacant, van produir una collita de raïms tan abundant que els viticultors es van veure en la necessitat de buscar una solució per evitar que es desaprofités el producte. Així, per màrqueting, van començar a vendre paquets de dotze raïms amb la promesa d'atreure la bona sort si es consumien durant la nit de Cap d'Any. La idea va tenir un èxit rotund i es va estendre ràpidament per tota la península Ibèrica, incloent-hi Portugal, i posteriorment a països llatinoamericans com Colòmbia, Mèxic i Perú.

Aquesta és la teoria més reconeguda i acceptada de l’arribada i consolidació d’aquesta tradició, però també n’hi ha d’altres que, per exemple, situen el seu origen a la Puerta del Sol de Madrid durant la dècada del 1880, o una altra que es remunta a l'antiga Roma, on es creia que menjar raïms després d'un àpat abundant facilitava la digestió.

Independentment del seu origen, la tradició de menjar dotze raïms a Cap d'Any s'ha mantingut vigent i continua sent un ritual popular per rebre l'any amb optimisme i esperança.