La tradició de la coca de Sant Joan

Ja estem un any més a les portes de Sant Joan i, com no pot ser d'altra manera, un any més us tornem a parlar de les tradicionals coques que no poden faltar a la taula per postres. Enguany, però, volem enfocar aquest reportatge d'una manera diferent. Coneixeu d'on ve la tradició de menjar aquest tipus de coques? Avui us ho expliquem. Per cert, les previsions de vendes d'aquest 2024 des de les pastisseries asseguren que són millors que les d'anys anteriors. 


Amb l'encesa de les fogueres i el so i la llum de la pirotècnia s'inicia la nit de Sant Joan, però també amb els sopars amb família o amics, on per costum se sol fer un pica-pica i, al moment de les postres, no pot faltar sobre la taula la tradicional coca de Sant Joan.

Voleu saber d'on ve aquesta tradició? Doncs el seu origen es remunta a fa milers d'anys. De fet, per entendre'l, ens hem de remuntar a èpoques paganes, quan les famílies preparaven les coques a casa com a ofrena al Déu del Sol. El motiu principal d'oferir aquest dolç al Déu del Sol era per agrair-li que després de la coneguda com la nit més curta de l'any, tornés a sortir el sol.

Antigament, tenien una forma rodona amb un forat al mig per representar l'astre, però amb el pas del temps s'ha anat perdent fins a tenir la forma ovalada que tots coneixem i que veieu a la pantalla. La nova forma o el que podríem dir com a la coca moderna es va incorporar a les revetlles l'any 1860, i cap al 1.900 ja es considerava un element essencial.

Una altra cosa que ha anat canviat amb els anys és el seu acompanyament. Abans s'acompanyava amb vi dolç o ranci, però a poc a poc el consum d'aquestes begudes es va anar deixant de banda per deixar pas al cava, que actualment és un altre imprescindible de la revetlla.

De coques de Sant Joan en l'actualitat n'hi ha de diverses, ens ho expliquen des de la Formentera de Platja d'Aro: 
 

De varietats tenim les coques de brioix típiques que són de pinyons, crema i fruita. La de pinyons i fruita es pot omplir de crema, xocolata, nata o trufa. També tenim les típiques de llardons, i de llardons amb cabell d'àngel. Pel que fa a mides, la mínima és per unes sis persones, i la gran pot arribar a ser per a una vintena de comensals" - Laia Staehler, pastissera

Fer les coques a casa com es feia als inicis de la tradició, és quelcom que per norma general s'ha deixat de fer. Això comporta que les pastisseries i fleques tinguin dies frenètics i s'omplin d'encàrrecs. I a la Costa Brava, aquest any que cau en diumenge, encara més. El gremi preveu augmentar les vendes respecte a l'any passat, ja que molta gent de segona residència aprofitarà el cap de setmana per quedar-se aquí a celebrar-ho.