S'inaugura el Festival de música Clàssica de Torroella amb dues Misses de Joan Cererols

Dues misses de Joan cererols entren en diàleg amb la intel·ligència artificial, la recerca de l'ànima i juguen amb la iconografia del darrers 400 anys a través de la tecnologia. Els directors artístics Àlex Serrano i Pau Palacios expliquen que la proposta planteja tres períodes: la primera incursió al riu Amazones de Francisco de Orellana i l'inici de l'espoli, l'intent de trobar l'ànima en l'anatomia dels cadàvers a l'època medieval i l'actualitat, amb l'ànima capturada als mòbils "que duem a la butxaca".

La 42a edició del Festival de Torroella de Montgrí ja ha estat inaugurat, aquest festival té una gran importància per al municipi, ja que vol dir que marca el retorn a la normalitat pandèmica. 

Els catalans Agrupación Señor Serrano i el Cor Cererols s'han encarregat de donar el tret de sortida a aquest festival tan esperat amb una adaptació pròpia d'Extinció, la coproducció del Teatro Real de Madrid i el Teatro de la Abadia a partir de la Missa de Batalla i la Missa pro defunctis de Joan Cererols, una proposta escènica amb mirada contemporània de l'Agrupación Señor Serrano i interpretat, a Torroella de Montgrí, pel Cor Cererols.

Els directors artístics dels Señor Serrano, Àlex Serrano i Pau Palacios, han buscat fer un espectacle amb un "gran component audiovisual" a partir de dues misses de Cererols i propiciar així una reflexió construint "un viatge" de més de 400 anys, un viatge amb una sèrie d'imatges que porten l'espectador des de la selva amazònica de l'any 1541 fins a l'actualitat a través d'una conversa sobre l'intel·ligència artificial.

Aquest concert, tot i ser especialitzat en la música clàssica, es caracteritza per ser un concert multidisciplinar, ja que a part del director i el coro hi va haver ballarins, videoart jugant amb la pantalla gegant i les dues càmeres damunt de l'escenari, un conjunt d'elements que entre dues misses barroques on ha contrastat molt la música clàssica amb un cor de veus masculines i femenines acompanyades de dos contrabaixos i un orgue però alhora interactuant amb la gran pantalla on s'hi projectaven escrits reflexius dirigits cap al públic. 

En definitiva, un concert que tot i portar la intensitat que aporta la música clàssica, també van haver-hi  alguns moments d'humor i de crítica, que tot i ser molt sutils van fer la diferència amb aquest primer plat fort per començar el festival de la millor manera.