El pas del Gloria pel Port d'Aro fa variar lleugerament el pla de les obres de renovació

INTERVÉ: Vicenç Arqués, president del CN Port d'Aro

Ja han entrat en funcionament les obres de renovació del Port d'Aro. Despres d'anys de lluites amb les administracions el desembre passat van començar unes feines que ara han vist els seus plans lleugerament alterats pel pas del temporal Gloria. 

Amb una inversió de 19 milions d'euros les feines tindran tres fases: dues d'obra portuària, separades per l'estiu del 2020 i amb finalització el juny del 2021 i una de reforma de la bocana que s'havia deixat per aquest abril. Les fortes onades de la setmana passada, però, van fer caure els blocs de més de trenta tones del morrot a l'aigua. Ara s'han de treure perquè l'activitat d'entrada i sortida d'embarcacions es pugui dur a terme amb normalitat i durant el febrer es faci el dragatge del fons i es col·loquin pedres noves que, segons estudis previs, podrien aguantar temporals equivalents al Gloria. 

De forma paral·lela les tasques previstes de remodelació dels pantalans també han arrencat. S'està aixecant el paviment antic per canviar-ho pràcticament tot: il·luminació, tubs d'aigua o mobiliari urbà. Aquests dies també s'està comptant amb submarinistes que ajuden a treure els morts de sota aigua, per poder dragar el fang i els sediments acumulats. S'arribarà al final de la reforma, ja a les portes de l'estiu del 2021, amb uns 275 amarratges menys. Com a conseqüència de l'ampliació de les mànigues de les embarcacions contemplada per la nova concessió es passarà d'uns 820 llocs a uns 570. 

La Junta directiva del CN Port d'Aro es mostra plenament satisfeta de veure com els operaris ja treballen en la reforma de l'equipament. Les primeres negociacions es remunten al 2015 i des de llavors la direcció entrant s'ha trobat amb constants pals a les rodes, com el nomenament de tres Consellers de Territori i Sostenibilitat diferents o la impossibilitat de poder fer pràcticament cap canvi a un concurs ja adjudicat prèviament. Reconeixen que les dificultats burocràtiques, provinents tant de Madrid com de Barcelona, no s'han acabat. Per exemple, fa mesos que s'està discutint amb la Generalitat el model de contracte per a la cenda d'amarratges.